Sao Paulo (Brasil), 12 de gener de 2015
L'11 de gener va clausurar l'antològica dedicada a Dalí al Brasil, on va rebre, en total, un milió i mig de visitants.
La primera itinerància d'aquesta retrospectiva va celebrar-se a Rio de Janeiro de maig a setembre i va tenir una afluència total de 978.171 visitants. La segona va ser Sao Paulo, d'octubre a desembre, i es va clausurar amb 530.000 visitants.
Ha estat l'exposició d'obra de l'artista més gran que mai s'hagi portat a terme a Llatinoamèrica. Constava d'un recorregut per obres de totes les èpoques, i feia incidència especial en el període surrealista. L'organitzaven la Fundació Dalí, el Museo Reina Sofía de Madrid, el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg, Florida (SDM) i l'Instituto Tomie Ohtake, de Brasil.
Contenia un total de 220 peces: 164 obres d'art i 56 documents. Es va veure al Centro Cultural Banco do Brasil de Rio de Janeiro del 29 de maig al 22 de setembre de 2014 i es va traslladar parcialment a l'Instituto Tomie Ohtake de Sao Paulo, on s'hi va veure des del 17 d'octubre fins a l'11 de gener d'enguany.
La gran entesa entre les institucions organitzadores ha propiciat, en el passat més recent, les exposicions al Centre Pompidou i al Museo Reina Sofía amb gran èxit de públic i de crítica i ara afavoreix la realització d'aquesta important retrospectiva que compta amb grans obres del mestre empordanès. Així, la Fundació Dalí vol complir uns dels seus objectius fundacionals: el de promocionar, divulgar i prestigiar, tant en el territori de l'Estat espanyol com a l'estranger, l'obra artística i intel·lectual del pintor.
Amb aquesta premissa, els equips tècnics de les tres col·leccions més grans d'obra de Salvador Dalí han concebut una exposició que presenta una mirada exhaustiva per la producció daliniana des dels anys 20 fins a les seves darreres teles.
Proposa al visitant l'oportunitat d'apreciar l'evolució, no tan sols tècnica, sinó també de les seves influències, referents ideològics i iconogràfics, oferint, així, la contemplació sempre enriquidora de l'original univers de l'artista.
S'hi van poder contemplar obres de l'època de formació del pintor com ara Retrat del pare i casa d'Es Llaner, c. 1920 (FGSD), Autoretrat cubista, 1923 (Museo Reina Sofía), Retrat de la meva germana, 1925 (Museo Reina Sofía), Idil·li atòmic i urànic melancòlic, 1945 (Museo Reina Sofía), A propòsit del "Discurs sobre la forma cúbica de Juan de Herrera", 1960 (Museo Reina Sofía), El peu de Gala (obra estereoscòpica en dos elements), c. 1975-76 (FGSD), fins a Sense títol. Segons "La nit" de Miquel Àngel, 1982 (FGSD) o bé Contorsió topològica d'una figura femenina convertint-se en violoncel de 1983 (Museo Reina Sofía).
En aquesta visió retrospectiva, l'època surrealista és la protagonista indiscutible. Es tracta del moment de consagració del pintor, el que li ha donat fama universal i en el que desenvolupa el seu mètode paranoico-crític d'interpretació de la realitat. Per aquest motiu, les institucions organitzadores van voler destacar especialment aquesta etapa mostrant obres molt significatives de les nostres col·leccions. En són un bon exemple: Monument imperial a la dona-nena, 1929 (Museo Reina Sofía), El sentiment de velocitat, 1931, L'espectre del sex-appeal, c. 1934 o Paisatge pagà mitjà, 1937, aquestes tres, de la Fundació Dalí.
També es van projectar les dues pel·lícules realitzades amb Luis Buñuel Un chien andalou (1929) i L'Âge d'or (1930), que van suposar per ambdós autors l'entrada al grup surrealista com a membres de ple dret. Com a complement ideal a les activitats del pintor en aquest moviment, es van presentar els gravats que va realitzar per il·lustrar Les Chants de Maldoror. Aquest poema en prosa escrit per Isidore Ducasse, conegut com Conde de Lautrémont, va ser un leitmotiv per al grup surrealista tant pel tema com pel món oníric que descriu, convertint-se així en un dels autors de capçalera del moviment.
A més d'aquests gravats, s'incloïen a l'exposició d'altres aproximacions a aquesta tècnica que, de vegades, no han estat prou ben explicades i que ens ajuden a comprendre els múltiples interessos de l'artista. Com ara les il·lustracions per a diferents obres de la literatura universal com per exemple: Pages choisies de Don Quichotte de la Mancha de Miguel de Cervantes (1957); Le Château d'Otrante de Horace Walpole (1964) o Alice's adventures in Wonderland de Lewis Carroll (1969), exemplars de la col·lecció de la Fundació Dalí.
Aquesta important retrospectiva inclou un gran nombre de peces documentals que acompanyen les pintures exposades. Els documents, tots ells provinents de l'arxiu del Centre d'Estudis Dalinians, reforcen el diàleg que s'estableix entre les pintures que es presenten i permeten, a més, fer un recorregut biogràfic i, alhora artístic, per la trajectòria del pintor. En destaquem dos llibres en els que va col·laborar de forma activa realitzant el frontispici d'ambdós: L'Immaculée conception d'André Breton i Paul Éluard de 1930 i Onan de Georges Hugnet de 1934. La incursió del pintor en el món del cel·luloide es completa amb la projecció del film d'Alfred Hitchcock, Recorda (1945), les seqüències del somni del qual van ser dissenyades per Salvador Dalí.
Amb aquesta mostra, es proposava una mirada que ajudés a entendre Dalí en totes les seves vessants: la de pintor, dibuixant, pensador, escriptor, apassionat per la ciència, catalitzador dels corrents d'avantguarda, il·lustrador, dissenyador, cineasta, escenògraf. També com a inconformista, amb una actuació personal capaç de percebre la importància creixent de la cultura de masses i, evidentment, com artista que experimenta en tots els camps de la creació fins i tot en els més innovadors com són les instal·lacions i les performances.
Aquesta exposició va comptar amb la inestimable col·laboració de l'Instituto Tomie Ohtake, el patrocini d'Arteris (filial d'Abertis al Brasil), Banco do Brasil, IRB, MAPFRE, Telefónica i el suport d'Atento, Brasilcap i Prosegur.
