Figueres, 13 de gener de 2014
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat la darrera adquisició d’obra, un oli sobre fusta de l’any 1933 titulat Carretó fantasma. S’ha comprat a un col•leccionista particular que vol romandre en l’anonimat.
A l’acte de presentació hi han participat Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí, i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, que han destacat la importància de l’adquisició d’una peça d’estil surrealista pel fet que s’incorpora a uns fons que s’han anat ampliant des de l’any 1991, amb més de 300 peces, 11 d’elles de l’època surrealista, conformant així la més gran antològica de l’artista empordanès, ubicada a la seva ciutat natal.
La Fundació Gala-Salvador Dalí té com un dels objectius prioritaris preservar, difondre i ampliar el llegat del pintor. Des de l’any 1991, es porta a terme una intensa política d’adquisició d’obra destinada a completar l’univers dalinià que es conserva en el Teatre-Museu Dalí. L’objectiu de la política d’adquisicions de la Fundació és mantenir el museu de Figueres com la peça fonamental per entendre l’evolució pictòrica, el pensament i la vida de Salvador Dalí.
És un plaer especial en aquest 2014 que celebrem el 40è aniversari del nostre Teatre-Museu Dalí presentar l’oli Carretó fantasma de l’any 1933.
Context de l’obra
Aquesta pintura havia format part de la col•lecció d'Edward James (1907-1984), poeta anglès, conegut sobretot per ser defensor aferrissat del surrealisme. Va ser mecenes de Dalí entre 1936-1939, així com de René Magritte. La seva casa, Monkton House, prop de West Dean House a Sussex (Anglaterra) era un somni surrealista : incloïa un gran sofà al qual Dalí va donar la forma i el color dels llavis de Mae West, el conegut sofà-llavis, així com el telèfon-llagosta, en què el poeta va col•laborar amb Dalí en el seu disseny.
Quant a aquest oli, cal contextualitzar-lo als anys 1933-1936, quan Dalí realitza diverses obres en què la plana de l'Empordà i la platja de Roses en són protagonistes: les dedicades a la cosina Carolina o Carretó fantasma.
Al centre d'una planúria àrida i alhora lluminosa, observem un carretó de dues rodes que es mou en direcció cap a una població. La forma de la tartana tendeix a barrejar-se amb la ciutat, convertint-se, així, en el seu propi destí. Es tracta d'una il•lusió de perspectiva on l'habilitat del pintor intenta confondre'ns un cop més. On esperàvem veure les rodes, hi ha dues estaques clavades a terra. Els personatges que apareixen asseguts al carro s'identifiquen amb l'arquitectura de la ciutat al fons. En aquest, com en altres jocs visuals que ens proposa el pintor, té un paper fonamental el mètode que Dalí va batejar com mètode paranoicocrític: "mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants". Veiem una tartana i una ciutat o els dos elements alhora.
La carreta o tartana era el medi de locomoció habitual durant l'adolescència del pintor. A la seva autobiografia Vida secreta hi fa referència relacionant-ho amb la família Pichot: "Vaig anar-me'n en una tartana amb el senyor i la senyora Pichot i Júlia, la seva filla adoptiva, de setze anys d'edat, que tenia una cabellera negra molt llarga. El senyor Pichot guiava ell mateix el carruatge". El carruatge és també un element present a la iconografia surrealista i a la filmografia de Luis Buñuel, com per exemple a Belle de jour.
Dalí i el seu paisatge, elements indestriables en la producció artística del pintor. Josep Pla en fa un retrat molt precís a l'Homenots que dedica al pintor:
"En aquella època [1926] Dalí semblava un lleopard famèlic. Per tot això eren simples inflors de joventut, que passarien fatalment. I, en efecte, sempre que en el curs d'aquests anys s'expressà amb sinceritat autèntica aparegueren de seguida les seves qualitats de dibuixant al seu servei del paisatge de l'Alt Empordà, que ha estat, és i serà l'obsessió de la seva vida. Sobre aquesta base inicià els primers tempteigs de les seves grans síntesis posteriors, realitzats amb una precisió prodigiosa, amb un lúcid realisme. Quan nosaltres, els empordanesos, veiérem aquella tartana posada sobre el pla dilatat, sota la volta de cel net, esbandit, lluent i immens, constatàrem que el nostre pintor ens havia nascut -el pintor que havia descobert i comprès (tan bé com un pagès de la terra) el nostre país".
Des del punt de vista tècnic, ens recorda altres obres de la nostra col•lecció com Retrat d'Emilio Terry (cat. núm. 249), L'espectre del sex-appeal (cat. núm. 338) o Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (cat. núm. 130) per la minuciositat, característica del moment en què Dalí pinta el Carretó fantasma. Així com per la utilització de fustes nobles, com la caoba en aquest cas, de mides reduïdes com a suport d'una pinzellada precisa, amb capes transparents, amb detalls quasi imperceptibles que fan que aquesta pintura ocupi un lloc d'honor a la Sala del Tresor del Teatre-Museu que compleix, recordem-ho, 40 anys d'existència.
La pintura es podrà veure a partir de dimarts 14 de gener a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí de Figueres.
