Figueres, 30 de maig de 2011
La Fundació Dalí ha presentat sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí la darrera adquisició d’obra, un oli sobre fusta de l’any 1934 titulat Elements enigmàtics en un paisatge. La Fundació n’ha pagat 11 milions de dòlars (7,8 MEUR) a un particular que vol romandre en l’anonimat.
A l’acte de presentació hi han participat Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí, i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians.
Context de l’obra
Avui presentem Elements enigmàtics en un paisatge, un oli sobre fusta de 1934, any en què Salvador Dalí està plenament integrat en el si del grup surrealista i que participa de les nombroses activitats en què els seus membres estan immersos. Aquesta implicació, però, no està exempta de controvèrsia. A principis d’aquest any, el grup amb André Breton al capdavant fa un intent no reeixit d’expulsió del pintor. També és l’any en què Dalí, de la mà del galerista Julien Levy, fa la seva primera exposició individual als Estats Units, concretament a Nova York.
Els “elements enigmàtics” que apareixen en aquesta obra s’apleguen sota un cel d’una lluminositat especial i intensa. La figura principal és la del pintor Vermeer de Delft que apareix a la part central de l’obra. Vermeer és un dels pintors de referència de Dalí, que representa una influència important al llarg de tota la seva obra. Ja de ben petit, Dalí està fascinat per una reproducció de La Puntaire de Vermeer penjada al despatx del seu pare. Aquesta no és l’única en què el pintor holandès n’és protagonista. Del mateix any trobem:L'espectre de Vermeer de Delft utilitzable com a taula; Masquerader, intoxicated by the limpid atmosphere [El qui participa en un ball de màscares, intoxicat per una atmosfera límpida], Espectre de Vermeer de Delft; L'espectre de Vermeer de Delft (núm. cat. 367); Espectre de la cadira de Vermeer o Espectre de Vermeer de Delft. En les dues primeres, el pintor apareix d’esquena a l’espectador com una figura fosca, agenollada, el braç del qual està sostingut per una crossa. En ambdós casos també la figura té una cama exageradament allargada que conforma una taula. En la primera, L’espectre de Vermeer de Delft utilitzable com a taula (núm. cat. 363), sobre la taula hi trobem una ampolla i una petita copa. En la segona, Espectre de Vermeer, la taula-cama no sosté res. En les altres dues obres, Vermeer ha esdevingut espectre. La figura que el representa, recorda la de L’espectre del sex-appeal (núm. cat. 338): són figures sostingudes per crosses, gairebé antropomòrfiques, però amb els membres amputats, són un conjunt de carn i ossos que recorden vagament una forma humana. En canvi en la pintura que presentem avui, Vermeer està representat davant el cavallet, de forma activa, pintant.
El paisatge que té al davant, tal com ens diu en el títol, presenta “elements enigmàtics”. Així, a la part inferior dreta de l’obra, veiem el Dalí nen, vestit de mariner, que sosté un cèrcol i un os i, al seu costat, asseguda d’esquena, trobem la figura d’una dida fent una tasca inconcreta. Ambdós elements són molt recurrents en el Dalí surrealista, i especialment el d’aquest moment.
Elements enigmàtics en un paisatge va ser una obra poc exposada en el moment en què va ser executada. De fet, dels anys 30, només es coneixen dues mostres en què hi apareix: el 1934, Dalí la presenta al Premi Carnegie de Pittsburg i rep una menció especial d’honor. Més tard, al 1939, forma part de l’exposició Contemporary Art of 79 Countries organitzada per The International Business Machines Coorporation Collection, que n’era la propietària.
L’interès de Dalí per Vermeer de Delft és recurrent en el temps. Cap al 1936, pinta Aparició de la ciutat de Delft (núm. cat. 299), obra en què Dalí ens mostra, al fons, una vista de la ciutat natal de Vermeer. Més endavant, al 1955, el pintor demana permís al Museu del Louvre per fer una còpia de La Puntaire del mestre de Delft, permís que li és concedit. El resultat d’aquesta experiència, de la qual se’n conserva material documental, és una còpia de l’obra de Vermeer i la versió daliniana en què La Puntaire explota en múltiples banyes de rinoceront.
A Elements enigmàtics en un paisatge hi trobem també els xiprers, l’arquitectura i altra iconografia característica d’aquest període, si bé crida especialment l’atenció la figura embolcallada, que només retrobem a Pati oest de l'Illa dels morts (obsessió reconstructiva a partir de Böcklin) també de 1934 (núm. cat. 391). La torre, torre dels enigmes, és un element d’interès per Dalí, des de l’època del Molí de la Torre fins als darrers dies a Figueres. L’entorn i els núvols d’Elements enigmàtics en un paisatge són constants en l’obra de Dalí d’aquest any, així com els xiprers i les ruïnes que ens evoquen significats diversos i oberts.
La pintura es pot veure a partir del 31 de maig a la Sala dels Dibuixos (planta baixa) del Teatre-Museu Dalí de Figueres, en un muntatge realitzat expressament per aquesta important obra surrealista.
