Figueres, 28 de setembre de 2024
El Teatre-Museu Dalí celebra el seu 50è aniversari amb quatre projectes destacats: tres exposicions que es podran veure fins a l'estiu de 2025 i un documental. Aquests projectes exploren la particular visió de Dalí sobre la història de l'art i el seu enfocament museístic. Una de les peces centrals és l'última adquisició de la Fundació Dalí: un oli surrealista de 1932 titulat Naixement de les angoixes líquides.
El documental El Teatre-Museu Dalí: història de l'art, breu però clara, per Salvador Dalí, de 20 minuts de durada, connecta les tres exposicions. Basat en un article de Dalí publicat el 1947, el film ofereix una visió personal de la història de l'art, des de l'art clàssic fins a l'hiperrealisme americà. Utilitza materials d'arxiu, obres i documentació del Centre d'Estudis Dalinians, fotografies i filmacions antigues, guiant l'espectador a través del museu amb paraules del propi Dalí. És una producció de la Fundació Dalí, dirigida per David Pujol amb guió d’ell mateix i de Montse Aguer.
L'exposició El Teatre-Museu Dalí: un organisme viu mostra el procés de creació del museu, l'última gran obra de Dalí, i com aquesta institució continua sent un espai viu en constant transformació. Comissariada per Rosa M. Maurell i Clàudia Galli, inclou 50 peces: dibuixos preparatoris, fotografies del fotògraf Meli i un audiovisual de 5 minuts on es veu Dalí treballant en la construcció del museu.
La mostra L'aparell fotogràfic tou: una visió daliniana, comissariada també per Maurell i Galli, explora la faceta de Dalí com a visitant de museus, un aspecte menys conegut de la seva vida. S'hi exposen 27 reproduccions fotogràfiques de pintors que van influir Dalí, algunes inèdites. Aquesta mostra revela com la mirada de Dalí es va formar a través de la seva experiència com a visitant de museus, que considerava llocs d'aprenentatge, gaudi i creació. Dalí, que va passar molta part de la seva vida visitant museus, va dedicar els últims anys a crear el seu propi museu, oferint al visitant l'oportunitat d'endinsar-se en la seva ment artística.
I l'exposició Els meus pintors predilectes: Velázquez, Vermeer, Rafael, comissariada per Carme Ruiz i Lucia Moni, se centra en els tres artistes més rellevants per a Dalí. Presenta 14 peces, incloent-hi pintures i un holograma. El primer àmbit està dedicat a Velázquez, inclou una reinterpretació daliniana de Las Meninas i explora la fascinació de Dalí per l'il·lusionisme de la realitat. L'àmbit dedicat a Vermeer se centra en La puntaire i destaca l'interès de Dalí per l'art de la contemplació. Finalment, el tercer àmbit, dedicat a Rafael, reflecteix l'admiració de Dalí per aquest pintor com a símbol d'humanisme i perfecció.
En conjunt, aquests projectes no només celebren el mig segle del Teatre-Museu Dalí, sinó que ofereixen una visió profunda de la seva relació amb la història de l'art i la seva pròpia obra mestra, convidant el públic a descobrir la manera en què Dalí entenia els museus com espais de joc, experimentació i reflexió.
