Figueres, 12 de juliol de 2011
El Tribunal de Grande Instance de París li ha donat la raó i reconeix que l’Estat espanyol és l’únic titular del dret de participació sobre la venda pública de les obres de Salvador Dalí i reconeix la Fundació Dalí com a beneficiària d’aquest dret.
La Fundació Dalí ha manifestat la seva satisfacció per la transcendència d’aquesta sentència perquè, no tan sols suposa un avenç en la defensa i protecció dels drets de Salvador Dalí, sinó que, a més, crea jurisprudència.
En una sentència dictada divendres dia 8 de juliol, el Tribunal de Grande Instance de París, estimant íntegrament la demanda interposada per la Fundació Dalí i VEGAP contra l’ADAGP (societat francesa de gestió col•lectiva dels drets d’autor dels artistes plàstics, homòloga de l’espanyola VEGAP), ha declarat que la llei espanyola és l’aplicable per determinar qui és el titular del dret de participació sobre les obres d’art de Salvador Dalí, i en conseqüència, ha reconegut que la Fundació Dalí, en tant que gestora i administradora dels drets d’autor de Salvador Dalí per delegació de l’Estat espanyol (hereu testamentari de l’artista), és la beneficiària del dret de participació que es generi de les revendes de les obres de Salvador Dalí.
La Fundació Dalí va iniciar l’any 2006 un procediment judicial a París contra l’ADAGP reclamant el dret de participació, que és el que tenen els autors i els seus hereus a percebre del venedor una part del preu de tota revenda que es realitzi de les seves obres en subhasta pública, en establiment mercantil, o amb intervenció d’un comerciant o agent mercantil.
En la seva demanda, la Fundació Dalí va argumentar que el dret de participació forma part dels béns que conformen l’herència de Salvador Dalí, i que la determinació del beneficiari d’aquest dret és una qüestió de dret successori, sent aplicable el dret pel qual es regeix l’herència d’aquest artista, és a dir, el dret espanyol que admet la transmissió mortis causa del dret de participació a qualsevol persona física o jurídica. Per aquest motiu, és el seu hereu, l’Estat espanyol, el seu únic titular i a qui correspon percebre’l a través de la Fundació Dalí com encarregada, en exclusiva, de la seva gestió i administració. Els familiars de 3r i 4t grau de l’artista van ser cridats al procediment per l’ADAGP però van decidir no comparèixer. Això no obstant, han d’acatar la sentència dictada ara.
El Tribunal de Grande Instance de París, abans de dictar sentència, es va dirigir al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees per plantejar dues qüestions prejudicials, la principal de les quals versava sobre la possibilitat que, rere la Directiva 2001/84/CE, França pogués mantenir un dret de participació reservat únicament als hereus legals amb exclusió dels testamentaris.
El 15 d’abril de 2010, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) va contestar positivament a aquesta qüestió, manifestant que la Directiva no s’oposava a una disposició de dret intern francès que reservi el benefici del dret de participació als hereus legals, excloent els legataris testamentaris. El TJCE va fer, no obstant, un reconeixement implícit que la regulació francesa interna sobre beneficiaris del dret de participació no era aplicable a les successions d’artistes estrangers, que quedaven regulades pel dret successori del seu propi país, tal i com ve a reconèixer la norma internacional que regula la qüestió i resulta d’aplicació, article 14.ter del Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques.
La sentència del Tribunal de Grande Instance de París, recull precisament aquest argument i declara que el dret de participació existeix ja en el moment d’obrir-se la successió i, en conseqüència, és el dret nacional aplicable a la successió qui ha de determinar qui són els titulars. Així, el Tribunal ha declarat que, en base al que disposa l’article 14. ter del Conveni de Berna, l’únic titular del dret de participació sobre les obres de Salvador Dalí és l’Estat espanyol, i condemna l’ADAGP a liquidar aquest dret a la Fundació Dalí com a cessionària.
En concret, la sentència condemna l’ADAGP a (1) comunicar a la Fundació Dalí i a VEGAP el conjunt de les informacions i justificatius sobre les quantitats percebudes i, en el seu cas, pagades en concepte de dret de participació des del 17 d’octubre de 1997 (data en què la Fundació Dalí es va adherir a VEGAP i a l’ADAGP); a (2) pagar a VEGAP per compte de la Fundació Dalí les quantitats que hagi percebut en concepte de dret de participació des del 17 d’octubre de 1997, més els interessos corresponents des de la interposició de la demanda; i a (3) pagar els honoraris dels advocats de la Fundació Dalí i VEGAP, i pagar una indemnització a ambdues institucions de 10.000 Euros.
Sense perjudici de l’apel•lació que es pugui interposar, el tribunal ha ordenat l’execució provisional de la sentència.
La importància d’aquesta decisió és doble: d’una banda, reconeix a favor de l’Estat espanyol la titularitat del dret de participació sobre les obres de Salvador Dalí; dret que genera ingressos que l’ADAGP ha anat liquidant a uns familiars de Salvador Dalí no mencionats en el seu testament, document en el qual Dalí va instituir l’Estat espanyol com hereu universal; i de l’altra banda, reconeix l’aplicació a França del dret espanyol a la successió d’un artista espanyol, fet que crea jurisprudència en l’Estat francès. Aquest aspecte transcendeix el cas concret plantejat per la Fundació Dalí, ja que una declaració contrària del Tribunal de Grande Instance de París hagués suposat reconèixer que la legislació interna d’un país pot modificar no tan sols el dret successori d’un altre país, sinó també la voluntat testamentària de qualsevol persona.
