Figueres, 26 d'octubre de 2009
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat la darrera adquisició d’obra de l’artista, un cartró pintat per totes dues cares titulat Figura d’esquenes (anvers) i Nimfes i senyoretes a la font d’un jardí (revers), procedent d’una col•lecció particular i que des de l’any 1925, amb l’excepció de l’antològica de l’Any Dalí, no s’havia mostrat en públic.
La presentació ha anat a càrrec d’Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí, i de Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians.
L’obra ja es pot veure a la Sala de les Peixateries des del 10 de novembre en un muntatge especial per mostrar les dues cares.
Context de realització de l’obra
Presentem dues pintures del jove Dalí que comparteixen el mateix suport: un cartró pintat per ambdues cares. En un cantó, una escena lúdica de gran lirisme. A l’altre, un retrat d’Anna Maria, la germana del pintor. La primera obra realitzada, des d’un punt de vista cronològic, és Nimfes i senyoretes a la font d’un jardí. Aquest tremp s’inscriu dins la temàtica festiva d’altres cartrons creats cap a l’any 1921. Nimfes i senyoretes a la font d’un jardí ens transporta a un entorn, de ressons idíl•lics, on les nimfes prenen un bany en una gran font, flanquejada per dues fileres d’arbres. El pintor capta un moment del bany ritual. En aquest tremp, Dalí plasma la seva recerca d’un simbolisme decadent. Les figures femenines que apareixen evoquen una Arcàdia clàssica, i desprenen sensualitat, refinament i exquisidesa en les formes, combinada amb una riquesa cromàtica evocadora i molt delicada.
En aquesta mirada del pintor no podem oblidar l’obra d’Ismael Smith, Marià Andreu o Néstor Martín-Fernández de la Torre, tots ells artistes contemporanis i amics seus, amb qui va tenir relació, especialment amb el darrer, també amic de Federico García Lorca.
Desconeixem les raons que van impulsar Dalí a aprofitar l’altra cara del cartró, però no és el primer cop que ho fa. Tampoc no és el primer cop en què Anna Maria li serveix de tema central. Els primers retrats de la seva germana daten de 1923 (Catàleg Raonat núm. 121 i 129). Aquest retrat, Figura d’esquenes, el podem datar l’any 1925, i el podem inscriure estèticament en el corrent italianitzant de “retorn a l’ordre”. De ben segur, l’artista el va pintar durant les èpoques de vacances quan Anna Maria solia posar per a ell. L’obra presenta força semblances amb Noia asseguda també coneguda com a Noia d’esquena, pintada el mateix any, i que pertany a la col•lecció del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid. Anna Maria apareix en aquestes dues obres vestida amb la mateixa roba, el cabell recollit de manera idèntica i asseguda, tot i que d’esquena a l’observador. A la peça del MNCARS, Anna Maria seu en un cadira de braços. La composició de l’obra integra a la perfecció l’estructura arquitectònica i el paisatge, semblant al d’altres obres d’ambient cadaquesenc, on retrata la seva germana (Catàleg Raonat núm. 149). A l’obra que presentem avui, però, Anna Maria s’erigeix com a imatge central i única. Seu en un tamboret, embolcallat amb un drap blanc. El seu vestit, tot i ser el mateix de l’obra esmentada, rep en aquesta ocasió una tonalitat diferent. El pintor centra la seva atenció en les formes espirals perfectament estructurades dels tirabuixons. El fons fosc remarca la silueta de la jove i accentua els plecs del drapatge. Aquest retrat el podem considerar com un preludi per a l’oli del MNCARS, ja que hi ha multitud d’elements que així ho justifiquen: la postura de la model, el caient del vestit, la cua rinxolada i recollida, i la intimitat de l’ambient quotidià de la casa de Cadaqués.
Altres retrats d’Anna Maria del mateix any són:
Retrat de la meva germana, Catàleg Raonat núm. 168
Retrat de la meva germana, Cat. Raonat núm. 166
Figura de perfil, Cat. Raonat núm. 147
Figura en una taula, Cat. Raonat núm. 167
Figura en una finestra o Noia a la finestra, Cat. Raonat núm. 150
