Púbol i Portlligat, agost de 2009
Púbol: EL PIANO SURREALISTA
Del 20 d’agost al 30 de setembre es podrà veure al Castell Gala Dalí de Púbol la darrera adquisició d’obra de l’artista. El piano surrealista és un dibuix a carbonet i pastel realitzat l’any 1937 com a disseny per a una pel•lícula que havia de realitzar Dalí amb els Germans Marx.
Context de l’obra
Quan Dalí torna als Estats Units l’any 1936, ho fa per participar tant en l’exposició antològica Fantastic Art Dada and Surrealism, organitzada pel Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) com a la seva mostra individual a la galeria de Julien Levy de la mateixa ciutat. En les seves declaracions, Dalí no amaga la fascinació que sent per l’obra dels Germans Marx i concretament per la figura de Harpo a qui vol retratar. Harpo Marx el convida a fer-ho, com podem llegir en un telegrama que envia al pintor el 31 de gener de 1937: «Estimat Salvador Dalí: he rebut un telegrama de Jo Forrestal dient que vostè està interessat en mi com a víctima. Emocionat davant la idea. El rodatge actual acabarà d’aquí a sis setmanes. Si ve a l’Oest, estaré encantat de ser empastifat per vostè. Tinc una contraproposta: Posaria per a mi mentre jo poso per a vostè? Feliç any nou d’un gran admirador de La persistència de la memòria». Així va ser com, al gener del 1937, Dalí es va desplaçar a la costa oest. Prèviament, havia fet arribar a l’actor una arpa amb cordes de filferro espinós, i d’aquesta manera van aparèixer —l’un tocant l’arpa i l’altre prenent apunts— al diari Los Angeles Examiner al febrer del 1937. En els descansos del rodatge de la pel•lícula dels germans Marx Un dia a les curses, van elaborar juntament amb Dalí el guió d’un film que hauria hagut de tenir una durada de trenta minuts, i del qual es conserven algunes notes, una sinopsi mecanografiada i diversos dibuixos. El piano surrealista, n’és un d’ells.
L’argument de la pel•lícula, que s’havia de titular Girafes en amanida de lloms de cavall i coneguda en la seva última versió com La dona surrealista, l’explica el propi Dalí: “Una dona immensament rica, anomenada Dona Surrealista, personifica el món de la fantasia, el somni i la imaginació. El seus amics són els Germans Marx, veritables protagonistes de tot el que passa en el film. En el pol oposat a la Dona Surrealista, hi ha Linda, també molt rica. Esnob, ambiciosa i sens imaginació, és la promesa de Jimmy, que tan punt coneix la Dona Surrealista, se n’enamora. Tot el film transcorre entre la lluita d’aquestes dues dones, que personifiquen el món convencional i el món imaginatiu. La lluita culmina en un procés en què resulta impossible saber quin dels dos mons és més absurd”.
El dibuix incorpora la iconografia en què podem reconèixer el Dalí surrealista: des del xiprer de forma fàl•lica que emergeix a través del piano −amb clares reminiscències d’Arnold Böcklin−, a la figura femenina, el rostre de la qual és un rellotge. La parella, protagonista del film, la trobem abraçada sobre el piano que alhora descansa en una piscina que té forma de violoncel. El paisatge del fons és una perspectiva típicament daliniana. Tot aquest imaginari, malgrat el salt cronològic, també el trobem en l’escenografia íntima que l’artista va realitzar per a Gala al Castell de Púbol. Al jardí del castell, els xiprers esdevenen els protagonistes d’una vegetació espessa que, com en el dibuix, atorga una atmosfera ombrívola i romàntica al conjunt; el piano-font està en l’origen de la font wagneriana del castell i el punt de fuga de la perspectiva determina especialment el disseny d’un dels camins del jardí.
Portlligat: LA TORRE DE LES OLLES
Des del dia 4 d’agost es pot veure un nou espai a la casa Salvador Dalí de Portlligat. Es tracta de la Torre de les Olles, una construcció circular situada a la zona de l’Olivar que l’artista utilitzava com a taller addicional, especialment per a realitzar-hi escultures i també performances. Les claraboies de vidre li permetien a Dalí pintar els peus, en són un exemple els que apareixen al Palau del Vent (Sala Noble del Teatre-Museu de Figueres). A la part exterior de la torreta va encastar-hi uns recipients de terrissa amb forats per tal que xiulessin quan bufava la tramuntana.
