Figueres, juliol de 2009
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat aquest mes de juliol les dues darreres adquisicions d’obra de l’artista, que ja es poden veure al Teatre-Museu Dalí de Figueres i que afegeixen atractiu a la visita nocturna que té lloc durant el mes d'agost. Es tracta de dos olis: Banyistes des Llaner de 1923, procedent d'una col·lecció particular, i Gala, de 1931, adquirit a la sala de subhastes Sotheby's de Nova York.
Banyistes des Llaner es pot veure a la Sala de les Peixateries de forma permanent, i Gala està exposat a la Sala dels Dibuixos en un muntatge dissenyat per Pep Canaleta expressament per mostrar aquesta peça.
Context de Banyistes des Llaner
El notari Dalí, quan el seu fill tenia uns cinc o sis anys, va llogar una petita casa a Cadaqués, seguint l’estela del seu bon amic Pepito Pichot Gironés, a qui va conèixer mentre estudiava Dret a la Universitat de Barcelona. La casa era molt a prop de la dels Pichot, a la platja d’Es Llaner, al costat del mar. Al darrerre, horts i oliveres, delimitats per les parets seques. Aquest és el lloc en què Dalí somia durant el curs escolar, on s’amara de la llum i el color necessaris per poder crear.
Salvador Dalí comença a pintar molt jove: datem les seves primeres obres entre 1910-1914, i tot que al 1923, data aproximada d’aquest oli, té només 19 anys, no podem dir que sigui un principiant. Influït per les seves lectures (les revistes Valori Plastici, L’Esprit Nouveau i també el setmanari Alt Empordà), percep com l’impressionisme deixa pas a noves estètiques, amb les quals se sent identificat. El cubisme, de caire futurista, que comença a aparèixer en la seva obra en aquests moments, és el context en què situem Banyistes des Llaner.
Fent un cop d’ull al corpus d’obra d’aquell període, podem comprovar com Banyistes des Llaner destaca de manera especial. No per la localització física de l’escena, la platja d’es Llaner, que és comuna a altres peces del moment, sinó per l’ambient festiu que es percep: les banyistes, pràcticament nues totes elles, amb la cabellera recollida, de forma lúdica gaudeixen del moment del bany. Unes a vora del mar, d’altres dins de l’aigua, d’altres pujant o ja dins de les barques. Aquesta obra ens transmet alegria. La lluminositat que desprèn ajuda a accentuar el caràcter imaginari de l’escena.
Aquestes figures gràcils –de caràcter simbolista i mediterrani, prototipus d’una forma femenina que ens fa pensar en la seva germana, que sovint li feia de model–, les trobem, en situacions similars, en altres obres del mateix any, com poden ser El torrent de la Jorneta o Paisatge amb figures.
Banyistes des Llaner, de grans dimensions, és de factura delicada, de pinzellada precisa, gairebé puntillista, de colors brillants, la gamma habitual en aquests anys.
El pintor, a principi de la dècada dels 70, declara en relació amb aquesta obra: “Els quadres que m’omplien d’admiració eren aquells en què l’impressionisme acabava per adoptar francament la fórmula puntillista. La juxtaposició sistemàtica del taronja i el violeta creava en mi una mena d’il•lusió i d’alegria sentimental semblant a la que em proporcionaven les coses vistes a través d’un prisma i acolorides per l’arc de Sant Martí”.
Context de l'oli Gala
Quan, al 1929, Dalí coneix Gala Éluard, li provoca una gran impressió, tan intensa que a partir d’aquest moment no se separen mai més, fins a la mort de Gala el juny del 1982. Esposa i musa de Salvador Dalí, el seu nom veritable és Elena Ivanovna Diakonova. És una dona misteriosa, transgressora, de gran intuïció, que va saber reconèixer el geni artístic i creador allà on era i al llarg de la seva vida, fins i tot abans de conèixer Salvador Dalí, es va relacionar amb nombrosos intel•lectuals i artistes.
L’abril de 1929 Salvador Dalí va a París per presentar la pel•lícula que ha fet juntament amb Luis Buñuel, Un chien andalou, i allà, Camille Goemans, poeta i galerista belga, li presenta Paul Éluard. Dalí els convida a passar l’estiu a Cadaqués. Goemans i la seva companya, René Magritte i la seva muller, Luis Buñuel, Paul Éluard i Gala, amb la filla de tots dos, Cécile, van a passar-hi uns dies.
Quan el pintor coneix Gala se n’enamora. Escriu a la Vida Secreta: “Estava destinada a ésser la meva Gradiva (aquest nom prové del títol d’una novel•la de W. Jensen, el personatge principal de la qual és Sigmund Freud; Gradiva n’és l’heroïna i efectua la cura psicològica del protagonista), la qui avança, la meva victòria, la meva esposa”.
El pintor realitza, a partir d’un retrat fotogràfic de Gala, un retrat minuciós, amb collage, ple de detalls, a partir del fum d’una cigarreta, on integra la seva iconografia d’aquest moment, que es repeteix sovint, sobretot en les pintures dels anys 1929 al 1931: la llagosta, l’ocell, la figura del gran masturbador, les conquilles, l’esquirol, les formigues... acompanyen Gala, amb una llarga cabellera; Gala, la dona ideal. Una Gala que ens mira fixament, amb una mirada clara. Un retrat, doncs, de delicada execució i que, d’acord també amb les reduïdes dimensions de l’obra, constitueix una petita joia.
Podem llegir, a la part inferior central, pour loliveta Salvador Dali 1931. Oliveta, un dels noms amb el quals Dalí anomenava carinyosament la seva musa: “Anomeno la meva esposa: Gala, Galuxka, Gradiva (perquè ha estat la meva Gradiva); Oliva (per l’oval del seu rostre i el color de la seva pell); Oliveta, diminutiu de l’Oliva; i els seus delirants derivats: Oliueta, Oriueta, Buribeta, Buriueteta, Suliueta, Solibubuleta, Oliburibuleta, Ciueta, Liueta. També li dic Lionette, perquè rugeix, quan s’enfada, com el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer; Esquirol, Tapir, Petit Negus (perquè s’assembla a un animat animalet selvàtic); Abella (perquè descobreix i em porta totes les essències que es converteixen en la mel del meu pensament en el rusc atrafegat del meu cervell”.
