Dalí. Il sogno del classico

Exposició de Dalí a Pisa (Itàlia)

Mostra en e palazzo Blu de Pisa, dedicada a la influència del classicisme italià a l'obra de Dalí.
La mostra posa èmfasi en la importància d'Itàlia (que Dalí i Gala van visitar en diverses ocasions) i del Renaixement en l'obra de Salvador Dalí. Inclou 149 obres que abracen des de 1945 fins a 1982: 145 provinents de la Fundació Dalí, 3 de The Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida) i 1 dels Museus Vaticans. Són 22 pintures, 100 estampes de la sèrie La Divina Comèdia i 27 il·lustracions per a L'Autobiografia de Benvenuto Cellini.

Es podrà veure fins al dia 19 de febrer de 2017.

El nucli central parteix d'una selecció d'olis molt poc coneguts, quatre dels quals són inèdits: S/T. Segons "Nen ajupit" de Miquel Àngel, S/T. Moisès segons "El sepulcre de Juli II" de Miquel Àngel, S/T. Crist segons "La Pietat Palestrina" de Miquel Àngel, S/T. Giuliano de Médici segons "El sepulcre de Giuliano de Médici" de Miquel Àngel. Figuren en les seves darreres creacions de la dècada dels 80, en que l'artista reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel Àngel. Presentades com a conjunt estilístic i temàtic per primera vegada, aquestes obres ens permeten indagar en la tècnica i el coneixement del Dalí d'aquest moment, i reflectir com les seves inquietuds se segueixen traduint en expressió artística. Això ens endinsa en l'última etapa del pintor, fins avui força desconeguda, però que manifesta un ideari dalinià molt particular, mitjançat una expressivitat que persegueix la persistència del procés creatiu i la recerca de la immortalitat. A través de la reelaboració de les obres de Miquel Àngel, Dalí d'una banda treballa des del respecte absolut per la tradició i el passat i, d'una altra banda, adverteix de la necessitat de superar-los a través d'una innovació constant sempre dirigida cap a la contemporaneïtat.

Des de la seva expulsió del grup surrealista, a l'inici de la dècada dels 40, el pintor català abandera una nova postura classicista i de defensa del Renaixement. Els interessos intel·lectuals de Dalí continuen expandint-se a la manera d'un humanista renaixentista. Dalí es considera el precursor d'una nova fase renaixentista. És en aquest context en el qual s'elaboren les il·lustracions per a l'autobiografia de Benvenuto Cellini, un dels artistes més influents del Renaixement florentí que li fascina per ser un home rebel i controvertit, i les il·lustracions per a La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

En l'exposició es podran veure també uns olis de The Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg i una pintura dels Museus Vaticans. Són obres executades per Dalí als anys 50 i 60 com exemples de la nova etapa mística de l'artista en què les temàtiques religioses es fonen amb la inspiració dels grans mestres del passat.