La Vida Secreta de Salvador Dalí

Teatre-Museu Dalí de Figueres

La Fundació Gala-Salvador Dalí i la Diputació de Girona han inaugurat l’exposició dels dibuixos originals per a La Vida Secreta de Salvador Dalí.

El president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, el director del Teatre-Museu Dalí de Figueres, Antoni Pitxot i el president de la Diputació de Girona, Carles Páramo, van inaugurar ahir al vespre l’exposició de 126 dibuixos originals per a La Vida Secreta de Salvador Dalí sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres. A l’acte també hi van assistir Montse Aguer, comissària de l’Any Dalí, Enric Vilert, diputat de cultura, Ramon Moreno, coordinador de cultura de la Diputació, l’alcalde de Figueres, Joan Armangué i la consellera de cultura, Isabel Pineda.

Ramon Boixadós va agrair la gentilesa del propietari de 124 dels 126 dibuixos que s’exposen, així com a la Diputació de Girona el patrocini de la mostra, d’acord amb el conveni de col·laboració que es va signar el 25 de juny. Carles Páramo va mostrar la seva satisfacció de participar en l’Any Dalí amb una exposició, el contingut de la qual era tan important per Dalí, i va agrair les facilitats que li ofereix la Fundació per promoure Girona a través de la imatge i obra de Salvador Dalí. Des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona es potencia la relació de l’artista amb la seva terra, que tant va marcar l’obra i el caràcter dalinians.

La Vida Secreta de Salvador Dalí

La mostra recull 126 originals de les 136 il·lustracions per a la primera edició de La Vida Secreta de l’any 1942. La tècnica de la majoria d’ells és tinta xinesa sobre paper. D’aquests 126 dibuixos que s’exposen, 2 provenen dels fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Salvador Dalí va escriure la seva autobiografia a una edat relativament jove, entre els 37 i els 38 anys. En el pròleg del primer volum de les Obres Completes de Salvador Dalí editades per Destino, Fèlix Fanés, catedràtic d’art a la Universitat Autònoma de Barcelona i assessor del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Dalí, proposa tres possibles explicacions per la redacció d’aquestes memòries prematures: “¿Tenia tantes coses a explicar que no podia diferir-ne el relat fins a l’edat en què l’arc biogràfic es mostra amb tot el dibuix complet? ¿es trobava en un moment de canvi en la seva obra tan fonamental que li calia contemplar amb perspectiva el que havia estat fins aleshores el treball dut a terme? ¿O li semblava que era necessari escriure –de fet “rescriure”- la seva història per esborrar-ne certes temptacions de joventut, tant polítiques com artístiques, en un moment en què li calia presentar-se immaculat davant els ulls d’un públic americà, presumiblement conservador, que aspirava a conquerir? És difícil de dir. Totes tres hipòtesis són raonables i no s’han d’excloure entre si”. Antoni Pitxot va destacar la il·lusió i entusiasme que Dalí va dedicar a aquesta autoanàlisi sobre els seus records i vivències, alhora que es reafirmava com a voyeur, en aquest cas, d’ell mateix. Com a bon fill de notari, Dalí aixecava acta de moltes de les seves vivències mitjançant l’execució d’un dibuix a tinta sobre paper que va anar recollint al llarg d’una trentena d’anys i que recopila a la Vida Secreta. Montse Aguer va comentar per a la premsa alguns dels dibuixos, entre els quals va assenyalar el dedicat a Patufet, a qui Dalí anomena “l’heroi català”, a un milicià de la F.A.I. que omple un got amb la seva sang, a un dibuix amb clara influència picassiana que podria ser un esbós per a l’oli que la Fundació ha presentat aquest any Dones ajagudes a la sorra, a un retrat de Freud amb el cervell en forma de cargol, etc.

L’autobiografia La Vida Secreta de Salvador Dalí és una magnífica eina per desxifrar bona part del codi dalinià. La mostra es pot veure al tercer pis del Teatre-Museu Dalí de Figueres (sala núm. 13) fins al 31 de desembre d’enguany.