Salvador Dalí. Somni de Venus.

Noves sales, Teatre-Museu Dalí, Figueres.

El juny de 1939 Salvador Dalí va dissenyar per a l'Exposició Universal de Nova York un pavelló que va ser construït per l'arquitecte Ian Woodner

L'edifici va ser batejat amb el nom de The Dream of Venus (El somni de Venus). El pavelló presentava una espectacular façana, plena de protuberàncies, que recordava vagament l'edifici de la Pedrera d'Antoni Gaudí. La porta principal apareixia flanquejada per dues columnes que eren dues cames de dona amb mitges i sabates de taló. A través de les obertures de la façana irregular es podia contemplar una reproducció del Sant Joan Baptista de Leonardo i una altra d'El naixement de Venus de Botticelli. En aquesta part exterior de l'edifici també apareixien crosses, cactus, eriçons, etc. Dins del pavelló s'oferia als visitants un espectacle de dansa aquàtica en dues grans piscines, amb sirenes i altres elements, també dissenyats per Dalí, alguns dels quals eren inspirats en l'obra de Bracelli. Entre les idees inicials del pintor i el resultat final del projecte es van produir importants modificacions, cosa que va portar Dalí a queixar-se de les imposicions de l'Exposició en el pamflet titulat Declaration of the independence of imagination and the rights of man to his own madness (Declaració de la independència de la imaginació i el dret de l'home a la seva pròpia bogeria).

L'Exposició Universal de Nova York va constituir una fita en la història del disseny. Walter D. Teague va assumir la supervisió general del projecte, que tingué col·laboradors tan destacats com Raymond Loewy, Russell Wright o Norman Bel Geddes. L'exposició, que va apostar per l'arquitectura funcional, és considerada un dels moments àlgids del "streamlined style" (estil de línies rectes). En aquest context, la casa surrealista de Salvador Dalí pren encara més sentit. La intervenció del pintor s'ha d'entendre com una clara voluntat de nedar a contracorrent: el seu disseny, ple de formes toves i arrodonides, les clares al·lusions a l'arquitectura com a espai intrauterí, les simbolitzacions d'elements que poden relacionar-se amb allò primitiu i arcaic i les cites culturals clàssiques només poden entendre's com un manifest estètic esgrimit davant de l'estil asèptic, aerodinàmic i futurista proposat per l'Exposició.

En l'exposició individual realitzada a la Galeria Julien Levy de Nova York, unes setmanes abans que s'inaugurés el certamen (del 21 de març al 18 d'abril), Dalí ja integrava aquest gran espectacle dins el seu treball. Ho feia, també críticament, en reproduir a la portada del catàleg l'esfera i l'obelisc ultramoderns que l'Exposició havia adoptat com a símbols, però barrejant-los –en una mena de remolí o conglomerat visual– amb diverses estructures toves, cavalls a l'estil de Leonardo, caps de medusa i formes arquitectòniques clàssiques. Malgrat els conflictes que es van derivar de la col·laboració de Dalí amb els organitzadors de l'Exposició, la seva participació s'ha de valorar com un moment molt important dins del creixent acostament del pintor a la cultura de masses, així com a la necessitat de projectar el seu ideari més enllà del camp estricte de la cultura artística. En aquest sentit potser no seria exagerat assegurar que El Somni de Venus va ser una primera versió, sens dubte amb unes característiques i un context propis, d'aquell altre enorme objecte artístic "habitable" i "visitable" que molts anys després seria el Teatre-Museu Dalí de Figueres.

L'exposició Salvador Dalí. Somni de Venus intenta recollir els aspectes abans esmentats, que podrien resumir-se en tres subtemes: el pavelló Somni de Venus pròpiament dit, l'exposició gairebé paral·lela que Dalí realitza a la Galeria Julien Levy i l'Exposició Universal de Nova York. La mostra inclou:

1. L'Exposició Universal de Nova York
Aquest apartat inclou fotografies i material cinematogràfic i documental (pòsters, postals, revistes, diaris, catàlegs, objectes, pel·lícules) sobre la Fira, cedit per diferents entitats nord-americanes (Museum of the City of New York, Queens Museum, The New York Public Library, etc.)

2. El pavelló Somni de Venus
S'exposen el disseny per al pavelló realitzat per Dalí (col·lecció particular), un dibuix preparatori de figures (Fundació Woodner), el disseny de les lletres (Fundació Gala-Salvador Dalí), 41 fotografies - gairebé totes inèdites, sobre el pavelló i el seu procés de construcció (Fundació Gala-Salvador Dalí), i fotografies de George Platt Lynes i de Horst P. Horst (Museum of Modern Art, NY). Aquest apartat també inclou cartes, contractes i altres documents de Dalí en relació a la Fira i els patrocinadors del projecte.

3. L'exposició a la Galeria Julien Levy
S'exposen 5 olis que van formar part de l'exposició: L'enigma de Hitler, L'enigma sense fi (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid), La imatge desapareix (Fundació Gala-Salvador Dalí), Platja encantada amb tres Gràcies fluïdes, i Telèfon en safata amb tres sardines fregides a finals de setembre (Salvador Dalí Museum, St. Petersburg, FL.). També s'exposen diversos dibuixos que també van ser penjats a l'exposició o es relacionen amb obres presentades, com els estudis per a La imatge desapareix i per a L'enigma sense fi.

L'exposició, organitzada per la Fundació Gala-Salvador Dalí i la Fundació "la Caixa", ha estat comissariada pel Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí i ha tingut la col·laboració, entre d'altres, de:
 

• The Museum of Modern Art. Nova York.
• The Salvador Dalí Museum. St. Petersburg, Florida.
• Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid.
• Ian Woodner Family Collection. Nova York.
• The Edward James Foundation. Chichester.
• Queens Museum of Art. Nova York.
• Museum of the City of New York. Nova York.
• The New York Public Library. Nova York.