Figueres, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989
"El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història." Salvador Dalí.
1904
Neix l'11 de maig a Figueres (Girona), fill del matrimoni format pel notari Salvador Dalí i Cusí i Felipa Domènech i Ferrés.
1908
Neix la seva única germana, Anna Maria. El seu pare el matricula a l'Escola Pública de Pàrvuls de Figueres, amb el mestre Esteve Trayter.
1910
Dos anys més tard, arran del fracàs d'aquesta opció, el seu pare decideix inscriure'l al Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció de Figueres, en el qual aprèn la seva futura llengua de cultura, el francès.
1916
Passa una temporada als afores de Figueres, a la finca del Molí de la Torre -propietat dels Pichot, una coneguda família d'intel·lectuals i artistes de la ciutat-, en la qual descobreix l'impressionisme a través de la col·lecció del pintor Ramon Pichot. Després d'una escolaritat primària mediocre, a la tardor ingressa al Col·legi dels Germans Maristes per començar l'ensenyament secundari, que continuarà a l'Institut de Figueres. Simultàniament assisteix a les classes del professor Juan Núñez, a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres.
1919
Participa en una exposició col·lectiva que se celebra als salons de la Societat de Concerts, al Teatre Municipal de Figueres (el futur Teatre-Museu Dalí). Amb un grup d'amics d'institut funda la revista Studium i hi publica els seus primers escrits, una sèrie de cròniques d'art en què, en un to acadèmic i escolar, escriu sobre els artistes que admira (Goya, El Greco, Dürer, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Velázquez). Alhora, col·labora amb un altre grup d'amics de Figueres en la revista humorística El Sanyó Pancraci, inspirada en un personatge imaginari del qual pinta un retrat. Així mateix, enceta un diari personal, titulat Les meves impressions i records íntims (publicat en castellà amb el títol Un diario: 1919-1920. Mis impresiones y recuerdos íntimos), que continuarà al llarg de l'any següent.
1920
El seu pare li imposa una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a Madrid, a l'Escola de Belles Arts, i que es tregui el títol de professor. Dalí accepta el tracte.
1921
Al febrer mor la seva mare, i al cap d'un any el seu pare es torna a casar amb Caterina Domènech Ferrés, germana de la difunta.
1922
Participa en el Concurs-Exposició d'Obres d'Art Originals d'Estudiants de l'Associació Catalana d'Estudiants, que té lloc a les Galeries Dalmau de Barcelona i en la qual la seva obra Mercat rep el premi del rector de la Universitat. A Madrid assisteix a l'Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) i viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel·lectual i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i Pepín Bello, entre altres.
1923
És expulsat de l'Academia de San Fernando, acusat d'encapçalar una protesta estudiantil contra la no-concessió de la càtedra de Pintura de l'escola al pintor Daniel Vázquez Díaz. Arran d'aquests fets torna a Figueres i reprèn les classes amb Juan Núñez, que l'instrueix en la modalitat de gravat.
1924
A la tardor, torna a l'Academia de San Fernando, en la qual haurà de repetir curs.
1925
A Madrid participa en la Primera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos, i les Galeries Dalmau de Barcelona presenten la seva primera exposició individual. És la seva època de rebuig de l'avantguarda i de recerca d'una tradició pictòrica essencialment italiana. Durant aquest curs (1925-1926) ja no tornarà a l'Academia de San Fernando. Federico García Lorca passa les vacances amb ell a Cadaqués.
1926
Participa en diverses exposicions a Madrid i a Barcelona. En companyia de la seva tia i la seva germana fa el primer viatge a París, ciutat en la qual coneix Picasso i visita el Museu del Louvre. El mateix any l'expulsen definitivament de l'Escuela de Bellas Artes de Madrid per haver declarat incompetent el tribunal que l'havia d'examinar. Torna de nou a Figueres i es dedica febrosament a pintar.
1927
Presenta la seva segona exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona i participa en el II Saló de Tardor de la Sala Parés. A les obres exhibides s'observen les primeres influències clares del surrealisme. El mateix any, fa el servei militar al castell de Sant Ferran de Figueres. Arran de la publicació de l'article «Sant Sebastià», dedicat a Lorca, l'artista inicia amb la revista avantguardista L'Amic de les Arts una col·laboració regular i molt extensa que seguirà fins al 1929.
1928
Juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publica el Manifest Groc (Manifest antiartístic català), que suposa un atac contundent a l'art convencional. A més, participa en el III Saló de Tardor de la Sala Parés i en la 27th International Exhibition of Paintings de Pittsburgh, als Estats Units.
1929
Dalí viatja de nou a París i, a través de Joan Miró, entra en contacte amb el grup dels surrealistes encapçalat per André Breton. Durant la seva estada a la capital francesa, el diari La Publicitat de Barcelona edita, sota el títol «Documental - París - 1929», els set articles que recullen les impressions de l'artista sobre la Ciutat de la Llum. Al cinema parisenc Studio des Ursulines es projecta la pel·lícula Un chien andalou, fruit de la seva col·laboració amb Luis Buñuel. Dalí passa l'estiu a Cadaqués, on rep la visita del galerista Camille Goemans i la seva companya, René Magritte i la seva dona, Luis Buñuel, i Paul Éluard amb Gala i Cécile, la filla d'ambdós. A partir d'aquest moment, Gala ja no se separarà del pintor. A París té lloc la seva primera exposició individual a la Galerie Goemans. És l'any de la ruptura familiar.
1930
A l'Studio 28 de París s'estrena L'âge d'or, segona pel·lícula realitzada en col·laboració amb Buñuel. Éditions Surréalistes li publica el llibre La femme visible (La dona visible), un recull de textos apareguts en diverses revistes entre els quals figura «L'âne pourri» (L'ase podrit), on fixa les bases del seu mètode paranoicocrític. A principis dels trenta, Dalí troba un estil, un llenguatge i una forma d'expressió propis, barreja d'avantguarda i tradició, que l'acompanyaran sempre i que, malgrat que l'artista vagi canviant i evolucionant, seran els que d'ara endavant el definiran i identificaran. Dalí ja està completament adscrit al surrealisme i comença la seva consagració com a pintor.
1931
Realitza la primera exposició individual a la Galerie Pierre Colle de París, en la qual exposa l'obra La persistència de la memòria, i participa en la primera mostra surrealista organitzada als Estats Units, al Wadsworth Atheneum de Hartford (Connecticut). El mateix any surten a llum el seu llibre L'amour et la mémoire (L'amor i la memòria).
1932
Participa en l'exposició Surrealism: Paintings, Drawings and Photographs, a la Julien Levy Gallery de Nova York, i celebra la seva segona exposició individual a la Galerie Pierre Colle de París. Publica el llibre Babaouo, en el qual exposa la seva concepció del cinema. A finals d'any, Dalí anuncia al vescomte de Noailles la creació del grup del Zodíac, format per diversos amics que s'uneixen amb l'objectiu d'ajudar econòmicament el pintor encarregant-li obres que adquireixen amb regularitat.
1933
Al primer número de la revista Minotaure de París es reprodueix el pròleg del llibre Interprétation paranoïaque-critique de l'image obsédante «L'Angélus» de Millet (Interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva L'Àngelus de Millet), que romandrà inèdit fins al 1963. Dalí participa en la mostra surrealista col·lectiva de la Galerie Pierre Colle, en la qual presenta així mateix la seva tercera exposició individual. La Julien Levy Gallery de Nova York organitza la primera exposició individual de Dalí.
1934
Contrau matrimoni civil amb Elena Ivanovna Diakonova, anomenada Gala. Exhibeix la seva obra a l'Exposition du Cinquantenaire, al Salon des Indépendants del Grand Palais de París, sense tenir en compte l'opinió de la resta dels surrealistes, que havien decidit no participar-hi; la decisió estarà a punt de costar-li l'expulsió del grup liderat per Breton. La Zwemmer Gallery de Londres presenta la seva primera exposició individual. Juntament amb Gala, s'embarca a bord del Champlain per realitzar el primer viatge als Estats Units. Se celebren dues exposicions individuals del pintor: l'una a la Julien Levy Gallery i l'altra a l'Avery Memorial del Wadsworth Atheneum (Connecticut).
1935
Ell i Gala tornen a Europa a bord del Normandie. Al març, Dalí es trasllada a Figueres, on té lloc la reconciliació familiar. Éditions Surréalistes publica el seu llibre La conquête de l'irrationnel (La conquesta de l'irracional).
1936
Al maig presenta a la Galerie Charles Ratton de París, en el marc de l'Exposition Surréaliste d'Objets. Al mes de juny participa en la International Surrealist Exhibition celebrada a les New Burlington Galleries de Londres. El 14 de desembre la revista Time li dedica la portada, amb fotografia de Man Ray. Al MOMA de Nova York participa en l'exposició Fantastic Art Dada Surrealism, i la Julien Levy Gallery presenta la seva tercera exposició individual.
1937
Al febrer coneix els germans Marx a Hollywood i, juntament amb Harpo, comença a treballar en el guió de la pel·lícula Giraffes on Horseback Salad ('Amanida de girafes a cavall', coneguda en la seva última versió amb el títol La dona surrealista), que no s'arribarà a realitzar mai. Dalí i Gala tornen a Europa. A la Galerie Renou et Colle parisenca, l'artista presenta un retrat de Harpo Marx i els dissenys que ambdós havien preparat per al film. Éditions Surréalistes li publica el poema «Métamorphose de Narcisse» (La metamorfosi de Narcís), que el galerista Julien Levy edita simultàniament en anglès.
1938
El 17 de gener s'inaugura, a la Galerie des Beaux-Arts de París, l'Exposition Internationale du Surréalisme, organitzada per André Breton i Paul Éluard; a l'entrada de la galeria s'exhibeix el Taxi plujós de Salvador Dalí. A Londres, Dalí visita Sigmund Freud.
1939
Al mes de març, la Julien Levy Gallery presenta una altra exposició individual seva. Per participar en l'Exposició Universal de Nova York, dissenya el pavelló que es presenta a la zona lúdica de la mostra. Al Metropolitan Opera House de Nova York s'estrena el ballet Bacchanale (Bacanal), amb llibret, vestuari i decorats de Salvador Dalí i amb coreografia de Léonide Massine. L'article de Breton «Des tendances les plus récentes de la peinture surréaliste» (Últimes tendències de la pintura surrealista) suposa l'expulsió de Dalí del grup surrealista. Al mes de setembre, ell i Gala tornen de nou a Europa.
1940
Arran de l'entrada de les tropes alemanyes a Bordeus, el matrimoni Dalí es trasllada als Estats Units, on residirà fins al 1948.
1941
Dalí comença a manifestar interès envers el disseny de joies, un interès que es mantindrà al llarg de tota la seva carrera. Inicia la seva relació professional amb el fotògraf Philippe Halsman, establint-hi un vincle que continuarà fins a la mort d'aquest darrer, el 1979. Novament, exposa a la Julien Levy Gallery de Nova York. El 8 d'octubre, els Ballets Russes de Montecarlo estrenen Labyrinth (Laberint) al Metropolitan Opera House de Nova York, amb llibret, decorats i vestuari de Dalí, coreografia de Léonide Massine i música de Schubert. El 18 de novembre, el MOMA de Nova York inaugura una exposició antològica de Dalí i Miró.
1942
L'editorial Dial Press de Nova Yorkpublica The Secret Life of Salvador Dalí (La vida secreta de Salvador Dalí) acabada l'any anterior.
1943
El 21 de març, el matrimoni Reynolds Morse compra el seu primer quadre de Dalí, Aranya de nit... Esperança: l'adquisició serà el principi d'una important col·lecció d'obres del pintor. Al mes de maig dissenya el ballet El Café de Chinitas, basat en una història real adaptada per Federico García Lorca, que es representarà a Detroit i al Metropolitan Opera House de Nova York.
1944
A l'octubre, el Ballet International presenta, a l'International Theatre de Nova York, l'obra Sentimental Colloquy (Col·loqui sentimental), amb decorats de Dalí. L'editorial Dial Press publica Hidden Faces (Rostres ocults), la primera novel·la del pintor. El 15 de desembre s'estrena a Nova York, amb el títol Mad Tristan (Tristany foll), el primer ballet paranoic sobre l'etern mite de l'amor en la mort, produït pel Ballet International; l'argument de Dalí es basa en els temes musicals del Tristany i Isolda de Wagner.
1945
Es trasllada a Hollywood per treballar amb Alfred Hitchcock en la pel·lícula Spellbound (Recorda) i en realitza les seqüències oníriques. A la Bignou Gallery s'inaugura l'exposició Recent Paintings by Salvador Dalí; amb aquest motiu, Dalí presenta el primer número de Dali News, publicació que edita ell mateix i en la qual només es parla de la seva figura i obra.
1946
Realitza les il·lustracions per a The Autobiography of Benvenuto Cellini i Macbeth, de Shakespeare, editats per Doubleday, i per a The First Part of the Life and Achievements of the Renowned don Quixote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, publicat per l'editorial novaiorquesa Random House. Walt Disney contracta Salvador Dalí perquè l'ajudi en la producció de la pel·lícula Destino.
1947
Es publiquen els Essays of Michel de Montaigne escollits i il·lustrats pel pintor.
1948
Dalí publica 50 Secrets of Magic Craftsmanship (50 secrets màgics per pintar) i il·lustra Wine Women & Words, de Billy Rose. Pel juliol, el matrimoni Dalí torna a Espanya.
1949
En aquest tombant de dècada, el pintor enceta la seva etapa mística i nuclear -el corpus teòric de la qual exposa al Manifeste mystique (Manifest místic)-, caracteritzada per l'aparició de temes religiosos i altres relacionats amb els avenços científics de l'època, i en la qual Dalí es mostra especialment interessat pels progressos vinculats a la fusió i la fissió nuclears. Les creacions que realitzarà durant aquest període es veuran especialment influenciades pel llançament de la bomba atòmica i els seus efectes.
1950
Escriu articles per a mitjans tan coneguts com la revista Vogue i Herald American. A l'Ateneu Barcelonès pronuncia la conferència «Por qué fui sacrílego, por qué soy místico». Al mes de setembre mor el seu pare.
1951
A París presenta el Manifeste mystique (Manifest místic), juntament amb diverses obres basades en els principis que hi enuncia. Pronuncia la conferència «Picasso y yo» al Teatro María Guerrero de Madrid.
1952-1953
Escriu diversos articles per a publicacions franceses com Arts, Le Courrier des lettres o Connaissance des Arts.
1954
Exposa, al Palazzo Pallavicini de Roma, els dibuixos per il·lustrar la Divina Comèdia de Dant. Il·lustra diversos llibres: La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors, o Balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent (del qual n'escriu l'epíleg).
1956
Publica el tractat sobre art modern Les cocus du vieil art moderne (Els cornuts del vell art modern) i, al parc Güell de Barcelona, pronuncia una conferència-homenatge a Gaudí en què, davant dels assistents, realitza una obra en directe.
1958
El 8 d'agost Dalí i Gala contrauen matrimoni religiós al santuari dels Àngels, situat al municipi de Sant Martí Vell, prop de Girona.
1960
Filma el documental Chaos and Creation (Caos i creació).
1961
Comença la gestació del Teatre-Museu Dalí. Al mes d'agost, la seva ciutat natal li ret homenatge.
1963
Publica el seu llibre Le mythe tragique de «L'Angélus» de Millet (El mite tràgic de L'Àngelus de Millet), el manuscrit del qual havia romàs extraviat durant vint-i-dos anys.
1964
Salvador Dalí rep la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, màxima distinció atorgada per l'Estat espanyol. A Tòquio s'inaugura una gran retrospectiva, organitzada per Mainichi Newspapers, que viatja a diferents ciutats japoneses. Éditions de la Table Ronde li publica Journal d'un génie (Diari d'un geni).
1965
S'inaugura la mostra antològica Salvador Dali 1910-1965, celebrada a la Gallery of Modern Art de Nova York.
1966
Albin Michel publica el llibre de Dalí Lettre ouverte à Salvador Dalí (Carta oberta a Salvador Dalí), amb trenta-tres il·lustracions del mateix artista. També es publica Entretiens avec Salvador Dalí, llibre d'entrevistes realitzat per Alain Bosquet.
1968
Participa en l'exposició Dada-Surrealism and their Heritage, al Museum of Modern Art de Nova York. Fruit de les converses mantingudes amb Louis Pauwels apareix el llibre Les passions selon Dalí (Les passions segons Dalí), i el mateix any surt a llum Dalí de Draeger, realitzat amb la col·laboració del pintor, que també n'escriu el pròleg.
1969
Compra el castell de Púbol i el decora per a Gala. Durant els seixanta i els setanta augmenta l'interès del pintor per la ciència i l'holografia, que li obren noves perspectives en la seva recerca constant per dominar les imatges tridimensionals. En aquesta època, Dalí estudia i utilitza les possibilitats associades als nous descobriments científics, sobretot els relacionats amb la tercera dimensió, i s'interessa per tots els procediments que permeten produir una impressió de plasticitat i espai en l'espectador; amb la tercera dimensió, l'artista empordanès aspira a accedir a la quarta, és a dir, a la immortalitat.
1970
Al Musée Gustave Moreau de París, l'artista celebra una conferència de premsa en la qual anuncia la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres. El Museum Boijmans van Beuningen de Rotterdam li dedica una gran retrospectiva que, l'any següent, es podrà contemplar també a la Staatliche Kunsthalle de Baden-Baden (Alemanya).
1971
S'inaugura a Cleveland (Ohio) el museu dedicat a Dalí que acull la col·lecció d'A. Reynolds Morse. Es publica, amb el títol Oui (Sí), una antologia de textos del pintor pertanyents a diferents èpoques.
1972
La Knoedler Gallery presenta la primera exposició mundial composta pels hologrames que Dalí ha creat en col·laboració amb Dennis Gabor.
1973
Al Teatre-Museu Dalí de Figueres es presenta, un any abans de la seva inauguració, l'exposició Dalí. Su arte en joyas. Al llarg del 1973 es publiquen dos llibres de l'artista: Comment on devient Dalí (inclòs en el segon volum de l'Obra Completa de Dalí amb el títol Confessions inconfessables), amb pròleg i notes d'André Parinaud, i Les dîners de Gala (Els sopars de Gala), editat per Draeger. El Louisiana Museum de Humlebæk organitza una retrospectiva de l'artista que, posteriorment, viatjarà al Moderna Museet d'Estocolm.
1974
Prologa i il·lustra Moïse et le monothéisme, de Sigmund Freud. El 28 de setembre s'inaugura el Teatre-Museu Dalí.
1977
L'editorial Draeger publica Les vins de Gala (Els vins de Gala).
1978
L'artista presenta, al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, la seva primera pintura hiperestereoscòpica, Dalí aixecant la pell del mar Mediterrani per ensenyar el naixement de Venus a Gala.
1979
És nomenat membre associat estranger de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, i publica l'article «Últimes conclusions del meu llibre titulat Dimensions i color de Déu» a la revista Destino. Al Centre Georges-Pompidou de París s'inaugura una gran retrospectiva de Dalí, així com l'environnement que l'artista concep especialment per a aquest museu. Al llarg de la dècada dels vuitanta Dalí pintarà les seves últimes obres, inspirades principalment en Miquel Àngel i Rafael, a qui sempre ha admirat.
1980
Del 14 de maig al 29 de juny es presenta, a la Tate Gallery de Londres, una retrospectiva de Salvador Dalí formada per un total de 251 obres.
1982
S'inaugura el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida), propietat del matrimoni Reynolds Morse. El 10 de juny, Gala mor a Portlligat. El rei Joan Carles I concedeix el títol de marquès de Púbol a l'artista, que trasllada la seva residència al castell.
1983
Madrid, Barcelona i Figueres acullen la gran exposició antològica 400 obres de Salvador Dalí, del 1914 al 1983. Les seves últimes obres pictòriques daten d'aquest període.
1984
Arran d'un incendi al castell de Púbol, Dalí trasllada definitivament la seva residència a la Torre Galatea de Figueres, en la qual viurà fins a la seva mort.
1989
Mor el 23 de gener a Figueres. La Staatsgalerie de Stuttgart organitza una gran retrospectiva, Salvador Dalí, 1904-1989, que posteriorment s'exhibeix a la Kunsthaus de Zuric.
