"Anomeno la meva esposa: Gala, Galuxka, Gradiva (perquè ha estat la meva Gradiva); Oliva (per l'oval del seu rostre i el color de la seva pell); Oliveta, diminutiu de l'Oliva; i els seus delirants derivats: Oliueta, Oriueta, Buribeta, Buriueteta, Suliueta, Solibubuleta, Liburibuleta, Ciueta, Liueta. També li dic Lionette, perquè rugeix, quan s'enfada, com el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer; Esquirol, Tapir, Petit Negus (perquè s'assembla a un animat animalet selvàtic); Abella (perquè descobreix i em porta totes les essències que es converteixen en la mel del meu pensament en el rusc atrafegat del meu cervell). Em va portar el rar llibre de màgia que havia de nodrir la meva màgia, el document històric que provava irrefutablement la meva tesi quan estava en procés d'elaboració, la imatge paranoica que el meu subconscient desitjava, la fotografia d'una pintura desconeguda destinada a revelar un nou enigme estètic, el consell que salvaria del romanticisme una de les meves imatges massa subjectives. També li dic Noisette Poilue-Avellana Peluda (a causa del borrissol que cobreix l'avellana de les seves galtes) i també «campana de pell» (perquè llegeix per a mi en veu alta durant les llargues sessions de la meva pintura, produint un mormol com de campana de pell, gràcies al qual aprenc totes les coses que, sense ella, no arribaria a saber mai)."
Gala (Kazan, Rússia, 1894 - Portlligat, Girona, 1982)
Esposa i musa de Salvador Dalí, el veritable nom de la qual és Elena Ivanovna Diakonova. Dona misteriosa i de gran intuïció, va saber reconèixer el geni artístic i creador allà on era i es va relacionar amb nombrosos intel·lectuals i artistes.
En realitat, però, sabem ben poca cosa d'aquest personatge: té dos germans més grans, Vadim i Nicolai, i una germana més petita, Lídia; passa la infantesa a Moscou i el seu pare es mor quan ella té onze anys. Posteriorment, la seva mare es casa amb un advocat, amb qui Gala té molt bona relació i gràcies al qual pot rebre una bona educació. És una estudiant brillant: acaba els estudis a l'Institut Femení M.G. Brukhonenko amb una mitjana de notable alt, i un decret del tsar la faculta per fer de mestra de primer ensenyament i per fer classes a domicili. L'any 1912 se li agreuja una tuberculosi que té des de ja fa temps i la seva família decideix ingressar-la al sanatori de Clavadel a Suïssa, on coneix Eugène Grindel (que després serà conegut com Paul Éluard). Una edat semblant i l'afecció per la lectura els fan grans amics. El 1914 tots dos són donats d'alta del sanatori i mentre Gala retorna a Rússia, Éluard s'incorpora al front; abans, però, s'han promès. El 1917 es casen i el 1918 neix la que serà l'única filla de Gala, Cécile. Éluard, que ja s'ha donat a conèixer com a poeta i s'ha canviat el cognom, es relaciona amb els capdavanters del moviment surrealista, sobretot amb els creadors de la revista Littérature: André Breton, Philippe Soupault i Louis Aragon. Gala també assisteix a algunes de les seves reunions. El 1922 comença una relació amb Max Ernst que es trenca el 1924. Max Ernst la pinta en nombrosos retrats. Cal destacar també la seva amistat amb el poeta René Char i sobretot amb René Crevel.
El 1929 coneix Salvador Dalí. L'abril el pintor va a París per presentar la pel·lícula que ha fet juntament amb Luis Buñuel, Un chien andalou, i allà Camille Goemans, poeta i galerista belga, li presenta Paul Éluard. Dalí els convida a passar l'estiu a Cadaqués. Goemans i la seva companya, René Magritte i la seva muller, Luis Buñuel, Paul Éluard i Gala, amb la filla de tots dos, Cécile, van a passar-hi una temporada. Quan el pintor coneix Gala se n'enamora. Escriu a la Vida Secreta: "Estava destinada a ésser la meva Gradiva (aquest nom prové del títol d'una novel·la de W. Jensen, el personatge principal de la qual és Sigmund Freud; Gradiva n'és l'heroïna i efectua la cura psicològica del protagonista), la qui avança, la meva victòria, la meva esposa". Gala roman sempre més al costat del pintor. A partir d'ara la seva biografia va lligada a la de Dalí.
El 1948 Dalí i Gala retornen dels Estats Units, després de vuit anys d'exili. Dalí és reconegut al seu país i el seu pare ja ha acceptat la relació del seu fill amb una dona russa i separada. A partir d'aquest moment els Dalí passen les primaveres i els estius a Portlligat i els hiverns i les tardors entre Nova York i París.