Púbol, 16 de juny de 2022
Púbol de Gala. Il·lusió i realitat és la nova exposició temporal del Castell. Mostra els treballs d'interiorisme i paisatgisme que Dalí va dissenyar per al refugi de Gala. Es pot veure des del 16 de juny de 2022 fins al 6 de gener de 2023.
Enguany, el punt de partida és Gala, i Púbol en tant que imatge de Gala. La dama del Castell a qui Dalí porta amb els ulls tapats a Púbol, on li ofereix el castell com a regal i ella accepta amb la sola condició que només pot visitar-la per invitació escrita.
L'exposició neix del Retrat de Gala, un retrat enigmàtic sobre coure, material que li atorga una lluminositat diferent de la de la tela. S'hi sumen 9 projectes o esbossos de Dalí per decorar el Castell, un vestit i un collaret que són els mateixos que Gala portava quan va ser retratada en la pintura, un exemplar de la revista VOGUE , una foto de Marc Lacroix, una fotografia amb incisions que és material preparatori per al Retrat de Gala i un extracte del documental El refugi de la dona visible (1982-1989), produït per la Fundació Dalí i dirigit per David Pujol.
La pintura Retrat de Gala, de l'entorn de 1976, es presenta per primera vegada a la Galerie André François Petit de Paris el 1977 i l'any següent, al museu Guggenheim de Nova York. Hi veiem Gala amb un vestit estampat vermell, amb reminiscències russes. Gala duu un vestit d'Elizabeth Arden i un collaret de bijuteria amb imitació de turqueses. El llueix en ocasions que considera especials, com el dia de la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres, el 28 de setembre de 1974. No és, però, la Gala somniada, ni idealitzada, és una Gala real, gairebé hiperreal.
El retrat s'amara de la tècnica del trompe-l'œil, un joc òptic present en l'obra de Dalí i també a Púbol. Gala està representada en un llenç que no és real, sinó pintat, i que té com a suport un coure que confereix una transparència especial al retrat, a les textures i els colors càlids i brillants del vestit. Com fa sovint a Púbol, Dalí utilitza el trompe-l'œil en el fons amb una paret escrostonada que segurament al·ludeix al castell.
Al diari The American Weekly de 9 de gener de 1938, Dalí representa un castell que podria ser una premonició de la promesa de regal que li va fer a Gala: un castell per als amants, i per a la dama, que cerca de manera obsessiva la solitud i també la llibertat. En un número anterior d'aquest diari s'hi reprodueixen aquestes paraules: «[Dalí] Declara que la seva obra s'assembla a la dels bojos i els mèdiums. La diferència entre un boig i un superrealista és que el boig confon dos mons: la il·lusió i la realitat, mentre que el superrealista en coneix la diferència.». Aquesta diferència entre il·lusió i realitat, tan daliniana, tan surrealista, és la que ha donat peu als dos àmbits de la mostra, a més de la inclusió d'uns minuts del documental El refugi de la dona visible (1982-1989), dirigit per David Pujol i produït per la Fundació Dalí, en què s'aprofundeix en Púbol i en Gala i Dalí.
Seccions de l'exposició
La primera part de la mostra es defineix com «la il·lusió». S'hi exposen dibuixos relacionats amb el Castell que projecten Gala i Dalí. En alguns dels esbossos, no exposats mai abans, hi apareix una Gala idealitzada en la glorieta, en el jardí o amb un xiprer i el símbol heràldic i reial de la flor de lis. Contempla les roses que li evoquen la seva infantesa a Crimea. Gala envoltada de trompe-l'œils que tan bé defineixen Púbol i aquesta dicotomia il·lusió/realitat que envolta sempre el binomi Gala/Dalí.
Descobrim, també, una Gala que ens remet a la dama d'un fresc del Palazzo Borromeo de Milà, conegut com Il gioco della palla (El joc de la pilota) i datat probablement entre 1445 i 1450. Ens recorda la influència dels palazzi italians i dels châteaux francesos a l'hora de projectar Púbol.
En el segon àmbit, es presenta «la realitat» amb el retrat de Gala sobre coure, acompanyat del vestit i el collaret, i la foto amb incisions que va servir de model per a la pintura i que ens mostra el procés de creació de Dalí. Un retrat d'una Gala real, enquadrada en una tela que és una il·lusió òptica amb un fons trompe-l'œil, que podria ser Púbol, que observa l'inexorable pas del temps.
El Castell de Púbol és l'espai més escenogràfic dels Dalí. El lloc on la participació de Gala és més palpable, tant en la seva concepció com en la seva projecció. En una carta a Emilio Puignau, constructor i amic dels Dalí, el 17 de febrer de 1970, Gala escriu: «com us n'haureu adonat, Púbol és el meu "cavall de batalla"; el nostre, millor dit. Estic fascinada per les possibilitats que aquesta casa en runes pot donar, també en pot sortir un monstre. Fins ara, treballant plegats, sempre hem triomfat, a Portlligat. Aquesta petita casa s'ha fet famosa, es veu reproduïda per tot arreu, encara ara. Per tant, tenim una gran responsabilitat d'un nou i grandiós èxit, vós i jo.»
Les formes de Gala
En un joc de màscares a l'infinit, Gala és moltes Gales. És musa i creadora, esposa abnegada i femme fatale, dandi i gestora. És la dona que inspira els versos més captivadors i obscurs de Paul Éluard i la Belle jardinière de les pintures murals de Max Ernst a Eaubonne. És la mirada que travessa les fotografies de Man Ray, la intel·ligència que enlluerna Giorgio de Chirico i la poma de la discòrdia en el grup dels surrealistes. I és, per sobre de tot, la influència decisiva que impulsa Salvador Dalí a esdevenir l'artista consagrat que està predestinat a ser.
Gala es lliura als éssers que estima i que l'estimen. I en aquest donar-se, duu a terme la seva comesa més personal i intransferible: la creació del seu propi mite. Parlem d'«estimar» en el més ampli dels sentits, no només en la seva vessant romàntica. Alguns se l'estimen amb el cos, d'altres amb l'ànima, uns amb la ploma i uns altres amb el pinzell o l'objectiu d'una càmera. Però només un, Salvador Dalí, estimarà Gala de totes les formes possibles i serà capaç d'inventar-ne de noves. L'important és que la fascinació, la curiositat, l'apassionament, siguin bidireccionals i que totes les parts assoleixin l'excel·lència.
Són moltes les creacions dalinianes on Gala figura de forma més o menys evident: de vegades és la guspira que dona origen a una obra; d'altres és el motiu principal; molt sovint n'és la destinatària. I en ocasions, com és el cas de Púbol, Gala no només és present en totes aquestes formes sinó que participa en la seva concepció. Com si es tractés de l'escenari de la seva última representació, Gala es deixa veure gairebé en tots els espais. Real i imaginada, apareix en forma d'oreneta, mol·lusc, sempreviva, trèvol, flor de lis, corona de llet, àngel protector, estendard, amfitriona i dama.
Publicació de l'exposició
Els textos del dossier són de Montse Aguer, Directora dels Museus Dalí, Jordi Artigas, coordinador de les Cases-museu de Púbol i Portlligat, de Bea Crespo i de Lucia Moni, ambdues membres del Centre d'Estudis Dalinians. Es publica en línia i en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) i es podrà descarregar de forma gratuïta a través d'aquest enllaç de la web.
Muntatge
El muntatge de l'exposició ha anat a càrrec de Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme és d'Alex Gifreu.
Informació pràctica
Per horaris i tarifes, consulteu aquest apartat de la web.
Podeu visitar la secció del web dedicada monogràficament a l'exposició temporal.
