Figueres, 18 de maig de 2011
Descobreix una joia del museu
El Consell Internacional dels Museus, l’ICOM, proposa cada any des del 1977 un tema sobre el qual reflexionar, i convida els professionals de museus a apropar-se al públic i sensibilitzar-lo dels reptes als quals s’ha d’enfrontar el museu per ser una institució al servei de la societat i del seu desenvolupament.
El departament de cultura de la Generalitat de Catalunya suggereix una activitat comuna als museus catalans sota el nom “Descobreix una joia del museu”, que consisteix a destacar una peça que tingui un especial interès o rellevància dins la col•lecció. Aquest any, el lema proposat per l’ICOM és “Museus i memòria”. La Fundació Gala-Salvador Dalí vol participar en aquesta iniciativa amb l’obra Al•legoria de la memòria, d’Antoni Pitxot, artista i gran amic de Salvador Dalí.
Fitxa tècnica de l'obra:
Títol: Al•legoria de la memòria
N. Inventari: 9182
Autor: Antoni Pitxot
Mides: 220 x 205,50 cm
Cronologia: 1979
Tècnica: oli sobre tela
Procedència: Col•lecció particular, exposada al Teatre-Museu Dalí de Figueres
Aquesta obra fou realitzada per ocupar, tal com va encarregar Salvador Dalí, l’emplaçament exacte del fons del corredor del segon pis del seu Teatre-Museu de Figueres.
Podem identificar la memòria en la figura que es repeteix tres vegades en el quadre. Al fons de la grota, juntament amb les altres dues, forma una tríada i, en primer terme, actuant com a protagonista, l’al•legoria.
Antoni Pitxot ha descrit així la seva obra:
“ De les tres facultats de l’ànima, la més persistent és possiblement la memòria, junt amb el coneixement i la voluntat. Mnemòsine, mare de les muses, és qui, segons explica Ramon Llull en el llibre De la contemplació, recorda el que la segona entén i la tercera vol; la segona entén el que la primera recorda i la tercera vol; i la tercera vol el que la primera recorda i la segona entén.
Aquest discurs combinatori es fa present en el meu oli Al•legoria de la memòria que, per encàrrec de Salvador Dalí, vaig crear per mostrar en la meva exposició permanent al segon pis del Teatre-Museu Dalí, o «Teatre de la memòria», com el mateix Dalí solia definir la seva gran instal•lació”.
Antoni Pitxot
Nascut en el si d’una família de tradició artística i molt relacionada amb els Dalí, és a través del seu oncle, Ramon Pitxot, que Dalí descobreix l’impressionisme i determina la seva vocació de pintor. Del 1946 al 1964 viu amb la seva família a Sant Sebastià. Allà té com a professor de dibuix Juan Núñez Fernández, que també ho havia estat anys abans de Dalí a Figueres. Els anys cinquanta, mentre practica un realisme d’arrel expressionista, es dóna a conèixer amb diverses exposicions a Sant Sebastià, Barcelona, Madrid, Bilbao o Lisboa. El 1964 s’instal•la definitivament a la casa familiar de Cadaqués. En aquest període, la seva obra fa un gir decisiu: dirigeix l’atenció vers l’estudi dels objectes del seu entorn: les pedres de Cadaqués, de les quals fa sorgir visions anamòrfiques, antropomòrfiques i al•legòriques, amb què entronca amb un corrent subterrani de la pintura occidental que va des de certs mestres del manierisme italià fins al surrealisme.
És també durant aquests anys que, refent els vells vincles familiars, inicia la seva relació amb Dalí, que culminarà en una amistat duradora. L’agost de 1972, Dalí el visita al seu taller i li proposa instal•lar una exposició permanent de la seva obra al Teatre-Museu de Figueres, el qual s’inaugura el 28 de setembre de 1974. Es pot dir que el museu és, en bona mesura, el resultat del diàleg entre aquests dos creadors.
En els darrers anys, Pitxot l’acompanya en tot moment tant al Castell de Púbol, on Dalí resideix de 1982 a 1984, com a la Torre Galatea de Figueres, on viu des del 1984 fins a la seva mort el 1989. Tots dos artistes mantenen un intercanvi permanent de comentaris i opinions sobre temes ben diversos, especialment sobre l’art i el món de la pintura; així, parlen sobre Watteau, Rembrandt, Velázquez, Gustave Moreau, els prerafaelites o el futurisme italià.
Antoni Pitxot, per voluntat expressa del pintor, continua vinculat amb el mon dalinià: des de la inauguració del Teatre-Museu n’és el director, a més de Patró vitalici i vicepresident segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Des de la seva posició privilegiada d’amic proper a l’artista, rep l’encàrrec de mantenir l’esperit dalinià en el Teatre-Museu, teatre de la memòria.
El 16 de setembre de 2004 va rebre de mans de S.M. el Rei Joan Carles la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts.