Figueres, 5 de novembre de 2010
El Teatre-Museu Dalí de Figueres ha estat escenari de la presentació mundial de les pel•lícules Fantasia i Fantasia 2000 de Disney, que estaran disponibles per primera vegada en tecnologia Blu-ray a partir del 9 de febrer de 2011. Així mateix s’ha projectat el curtmetratge Destino, produït l’any 2003 a partir dels dissenys que va realitzar Salvador Dalí per encàrrec de Walt Disney l’any 1946.
Amb motiu d’aquesta presentació mundial, la Fundació Dalí ha organitzat una mostra de petit format, a la Sala dels dibuixos, amb fons de la Fundació Dalí que il•lustren la intensa col•laboració entre els dos grans artistes per a la realització de Destino. A la mostra es projecta permanentment el curt Destino i s’hi exposen 27 peces: 1 oli, 1 aquarel•la, 15 dibuixos preparatoris, –10 són inèdits–, i 9 fotografies de Dalí en el procés de creació d’aquest material, del matrimoni Disney a Portlligat l’any 1957, i dels Dalí a Burbank (Califòrnia). També s’ha editat un fulletó divulgatiu adreçat a tots els públics sobre els continguts d’aquesta exposició.
La presentació ha anat a càrrec de Joan Manuel Sevillano, gerent de la Fundació Dalí, Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, i David A. Bossert, director creatiu i cap de projectes especials de Walt Disney Animation Studios.
Fantasia, 1940
Un llargmetratge d’animació d’avantguarda totalment en línia amb el surrealisme oníric i màgic de Dalí, coincidint amb l’època en què el pintor empordanès es va traslladar als Estats Units. Fantasia mostra un Walt Disney agosarat i innovador en el període d’entreguerres, i evoca la infància a Marceline, el poble natal de Disney, símbol d’una Amèrica idíl•lica i enyorada.
Blu-ray és com s’anomena el nou format de disc, gravat amb raig làser blau, i permet una definició molt alta. Les grans productores l’utilitzen perquè ofereix millor resolució i més capacitat d’emmagatzematge que anteriors formats com el DVD.
Destino, 1946
Aquest curtmetratge de 7 minuts, que va ser nominat als Òscar, és el resultat de la col•laboració entre els Estudis Disney i Salvador Dalí. Com que no es preveia que el projecte fos un èxit, la factoria va haver de renunciar a la seva realització fins que, a l’any 2003, un nebot del fundador, Roy Disney, el va recuperar i, com un repte personal, va crear el curt a partir del material que es conservava als estudis Disney i a la Fundació Dalí.
Context de l’exposició DALÍ + DISNEY = DESTINO
L’any 1946, l’art de Salvador Dalí i els dibuixos de Walt Disney es fusionen en el projecte de dibuixos animats titulat Destino. La col•laboració entre Dalí i Disney es materialitza en un contracte de feina que es firma el 14 de gener del 1946 i que té una durada de dos mesos. Al llarg d’aquest període, Dalí treballa de manera oficial als Disney Studios de la localitat de Burbank, Califòrnia, creant els dibuixos per a Destino. En aquest procés també hi intervenen dos col•laboradors de Disney, John Hench i Bob Cormack, amb qui Dalí idea i elabora les imatges que han d’il•lustrar la història d’amor narrada en el film.
La font d’inspiració per al projecte de Dalí i Disney és la cançó mexicana Destino, d’Armando Domínguez. La seva lletra dóna cos a l’argument de la pel•lícula i la música acompanya les imatges en tot moment. A través del dibuix animat, Destino vol explicar i remarcar la importància del temps mentre esperem que el destí actuï en les nostres vides. La història d’amor entre una ballarina i el jugador de beisbol/déu Cronos és el fil conductor a través del qual se’ns mostren les múltiples peripècies que han de succeir abans que el destí faci la seva aparició.
A Destino, Dalí recorre una vegada més a la iconografia més pròpia i personal, i se serveix del paisatge empordanès i de les dobles imatges per transportar-los i treballar-los en el llenguatge nou dels dibuixos animats. La combinació entre les dobles imatges, les transformacions d’objectes i les constants referències a obres il•lustra un món de somnis on els dibuixos plens de personalitat de Disney es barregen amb l’imaginari surrealista dalinià. El mateix Dalí explica que amb Destino tracta de reflectir una «màgica exposició dels problemes de la vida en el laberint del temps», i en descriu, ben explícitament, alguna seqüència: «[...] l’ombra de la campana es confon amb la silueta de la noia i totes dues es posen a ballar. El cap de Cronos esculpit sobre la piràmide s’allibera de la pedra i comença també a ballar, intentant foragitar una pluja de monstres que cauen del cel. Cronos aparta els monstres del seu cos, cada vegada que se’n treu un del damunt se li fa un forat.»
De fet, si una de les constants dalinianes és l’apropament de la idea artística elitista a la cultura de masses, o viceversa, la col•laboració que Dalí estableix amb Disney fa que dos llenguatges amb grans inquietuds es trobin. Destino esdevé així un producte artístic únic on l’expressivitat daliniana s’alia amb la fantasia i la sonoritat de Disney, un film en què les imatges de Dalí prenen moviment i les figures de Disney es dalinitzen. La pel•lícula, amb una durada original d’entre sis i vuit minuts, havia de formar part d’un package film, entès aquest com un llargmetratge en el qual es combinen diferents episodis o relats de durada més curta. L’any 1946, però, Destino no es va acabar, sinó que només se’n va rodar una seqüència experimental de quinze segons; es dedueix que el conflicte de la Segona Guerra Mundial i la falta de pressupost del moment no van ajudar a tirar endavant el projecte. El 2003, finalment, i gràcies als esforços de diferents institucions encapçalades per Disney, es decideix reprendre el projecte i es procedeix a recuperar els esbossos i les primeres idees en què es basava el film. Destino, així, acaba essent una realitat que pot ser contemplada i gaudida per un públic ampli, tal com van preveure els seus creadors originals.
Tot i que Disney posseeix la majoria dels dibuixos —i fins i tot cinc pintures— que Dalí i els seus col•laboradors de la mateixa factoria Disney van elaborar per a Destino, la Fundació Gala-Salvador Dalí conserva diversos esbossos i croquis per a les imatges de la pel•lícula que l’artista es va guardar per a si. Es tracta principalment d’estudis preparatoris fets amb llapis i tinta sobre paper vegetal, molt poc coneguts, procedents d’uns quaderns en què Dalí dibuixava i redibuixava les imatges que tenia al cap, en un procés creatiu concentrat i apassionat que reflecteix el seu entusiasme pel projecte.
L’exposició Dalí + Disney = Destino es podrà veure des del 5 de novembre de 2010 fins al 8 de maig de 2011 a la Sala dels dibuixos.
