Figueres, 29 de gener de 2007
La Fundació cedeix l’oli Retrat de Pablo Picasso al segle XXI per a l’exposició “El espejo y la máscara. El retrato en el siglo de Picasso”. Han assistit a l’acte Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, i Antoni Pitxot, director del museu i vicepresident de la Fundació Dalí.
Fitxa tècnica:
Títol original: Gradiva retrouve les ruines antropomorphes (fantasie rétrospective) [Gradiva descobreix les ruïnes antropomorfes (fantasia retrospectiva)]
c. 1931-32
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid
Catàleg raonat núm. 281
La Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, amb motiu del préstec de l’oli Retrat de Pablo Picasso al segle XXI (Un d'una sèrie de retrats de genis: Homer, Dalí, Freud, Cristòfol Colom, Guillem Tell, etc.), 1947, per part de la Fundació a la institució madrilenya, han arribat a un acord d’intercanvi d’obra.
El Museo Thyssen-Bornemisza coorganitza juntament amb la Fundación Caja Madrid i el Kimbell Art Museum de Forth Worth (Texas) l’exposició “El espejo y la máscara. El retrato en el siglo de Picasso”, que se inaugura a Madrid el proper 6 de febrer. En aquesta mostra s’exposarà el Retrat de Pablo Picasso de Salvador Dalí, obra del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Gràcies a aquest préstec, la Fundació Gala-Salvador Dalí mostrarà en la ubicació habitual del Retrat de Pablo Picasso, la sala de les Peixateries, del Teatre-Museu, l’oli Gradiva descobreix les ruïnes antropomorfes (fantasia retrospectiva), c. 1931-32.
Història i descripció de l’obra:
Aquesta pintura s’exposa per primera vegada el juny de 1933 a la Galerie Pierre Colle de París. El títol d’aquesta obra fa referència a l’heroïna de la novel·la de Wilhelm Jensen (1837-1911), Gradiva publicada el 1903, que narra la història d’un jove arqueòleg, Norbert Hanold, obsessionat amb la figura d’una noia que ha vist en un relleu clàssic. La jove està embolcallada amb una túnica, elevant els peus, i manté una postura elegant on un dels seus peus es recolza sobre la punta dels dits. L’arqueòleg somia que es troba a Pompeia en el moment de l’erupció del Vesuvi i és testimoni de la mort de la jove de la túnica qui anomena Gradiva, la bella jove que avança. Després del seu somni viatja a Pompeia per visitar les restes arqueològiques i allí veu una figura misteriosa que creu que és la reencarnació de Gradiva. Després de tres trobades amb la jove, s’adona que la seva Gradiva emmascara la il·lusió de l’objecte real del seu amor, la seva amiga d’infantesa Zoë Bertgang. Aquesta percepció fa que Hanold es guareixi de la seva obsessió. Aquesta novel·la, mítica per als surrealistes, està directament relacionada amb l’assaig analític que Sigmund Freud escriu quatre anys més tard titulat, Der Wahn und die Träume in W. Jensens “Gradiva” (El deliri i els somnis a la “Gradiva” de Jensen), on relaciona la novel·la de Jensen amb les seves teories psicoanalítiques.
A Gradiva descobreix les ruïnes antropomorfes (fantasia retrospectiva), Dalí representa una plana extensa amb roques i ruïnes. En primer terme, apareixen dos personatges dempeus, enllaçats en una abraçada petrificada. Al mig i en últim terme, unes ruïnes entre les quals apareixen figures espectrals. Aquests personatges recorden el que abraça una roca a El gran masturbador. La llum que banya l’escena, groga en el fons, es va enfosquint, submergint en ombres les figures principals.
La figura de Gradiva apareix assíduament en altres pintures de Dalí de començament de la dècada dels 30, essent La noia dels rulls de 1926, l’anticipació d’aquest personatge. A continuació, a L’home invisible de 1929-1932, apareix ja una veritable imatge de Gradiva. Tant en l’oli com en els dibuixos preparatoris per a aquesta obra, les figures d’ondulant cabellera estan embolcallades amb uns sudaris i la seva natura espectral queda emfatitzada per les ombres allargades que projecten els seus cossos. En altres ocasions es presenta sota l’aparença d’Andròmeda¸ un altre símbol de l’amor heroic. A més d’Andròmeda, Dalí de vegades introdueix el personatge de Guillem Tell. A finals de la dècada de 1930 Dalí utilitza novament Gradiva i exagera la seva transparència fantasmal a España, 1938, un oli que Dalí realitza en plena Guerra Civil espanyola.
Gradiva, a més de ser la protagonista d’algunes de les obres dels anys 30, és també un dels personatges de diversos dels seus escrits. És, però, en la seva autobiografia, La Vida secreta de Salvador Dalí de 1942, on trobem la identificació de Gala amb Gradiva. De la mateixa manera que en la novel·la de Jensen, en què Gradiva/Zoë salva Hanold del seu deliri, Gala/Gradiva salva Dalí del seu. Com el pintor ens explica a la seva autobiografia: “Gradiva, la novel·la de W. Jensen, interpretada per Sigmund Freud (Der Wahn und die Träume). Gradiva és l’heroïna d’aquesta novel·la i efectua la cura psicològica del protagonista. “Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, fins i tot abans d’arribar a la interpretació de Freud, vaig exclamar: «Gala, la meva esposa, és essencialment una Gradiva»”.
