Salvador Dalí. Surrealist and Classicist

Mostra Museu Fabergé de Sant Petersburg (Rússia).

Mostra dedicada al Dalí surrealista i al Dalí clàssic al Museu Fabergé de Sant Petersburg (Rússia).

La mostra posa èmfasi en els diferents períodes de la trajectòria artística de Salvador Dalí, des del Surrealisme fins al Classicisme i la importància del Renaixement italià en l'obra de Salvador Dalí.

Es podrà veure fins al dia 2 de juliol de 2017.

Aquesta exposició Inclou 145 obres que abracen des de 1934 fins a 1982: 142 provinents de la Fundació Dalí, 1 de la Tate Modern de Londres i 2 de col·leccions russes. La Fundació Dalí presta 22 pintures, 100 estampes de la sèrie La Divina Comèdia i 20 il·lustracions per a L'Autobiografia de Benvenuto Cellini. Mentre duri l'exposició, es projectarà el documental Dalí, la darrera gran obra produït per la Fundació Dalí i realitzat per DocDoc Films que permetrà al públic rus endinsar-se en la vida i obra de l'artista.

L'exposició parteix d'una selecció d'olis surrealistes (1934-1937) que inclouen elements enigmàtics disposats en un paisatge clarament de l'Empordà. El paisatge és un leitmotiv en l'obra de Dalí, un element ultralocal al que dóna valor universal. N'és un bon exemple, Elements enigmàtics en un paisatge, present a la mostra.

Des de la seva expulsió del grup surrealista, a l'inici de la dècada dels 40, el pintor català abandera una nova postura classicista i de defensa del Renaixement. Els interessos intel·lectuals de Dalí continuen expandint-se a la manera d'un humanista renaixentista. És en aquest context en el qual s'elaboren les il·lustracions per a l'autobiografia de Benvenuto Cellini, un dels artistes més influents del Renaixement florentí que li fascina per ser un home rebel i controvertit, i les il·lustracions per a La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

El nucli central són olis molt desconeguts, quatre dels quals són pràcticament inèdits: S/T. Segons "Nen ajupit" de Miquel Àngel, S/T. Moisès segons "El sepulcre de Juli II" de Miquel Àngel, S/T. Crist segons "La Pietat Palestrina" de Miquel Àngel, S/T. Giuliano de Médici segons "El sepulcre de Giuliano de Médici" de Miquel Àngel.
Formen part de les seves darreres creacions de la dècada dels 80, en què l'artista reinterpreta en clau daliniana les obres mestres de Miquel Àngel.