Aquesta mostra reivindica una de les etapes menys conegudes i estudiades de Salvador Dalí. L'exposició comença el 1940, coincidint amb l'arribada de l'artista als Estats Units i amb l'anunci de la seva època anomenada classica.
Durant les quatre dècades següents, Dalí es va continuar preocupant dels mateixos temes que l'havien motivat en els seus anys més joves mentre, a la vegada, s'endinsava en temàtiques noves: el misticisme nuclear, la ciència, la religió, les il·lusions òptiques, el món de la publicitat, el cinema i el teatre, entre d'altres. La relació que al llarg de la seva trajectòria artística va mantenir amb els mestres del passat, com ara Vermeer, rafael o Miquel Àngel, s'alterna amb col·laboracions amb diversos artistes contemporanis, com és el cas del fotògraf Philippe Halsman.