-
Salvador Dalí, Retrat de la meva germana,1925
Teatre-Museu Dalí de Figueres
Les obres que formen part d'aquesta exposició, que podem contemplar a la Sala de les Peixateries del Teatre-Museu, són peces de joventut de l'artista, moment en què el paisatge i la família són temes habituals, però en què alhora Dalí està cercant un llenguatge personal.
El Teatre-Museu Dalí ha inaugurat una mostra de petit format dedicada a la germana de l’artista. Està formada per sis obres de Salvador Dalí provinents dels fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí i cinc peces d’una col•lecció privada, molt desconegudes, una de les quals és inèdita. La presentació ha anat a càrrec de Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, i Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu, ambdós patrons de la Fundació Dalí.
A partir d’avui els tres olis de la col•lecció privada també es poden veure al Catàleg Raonat en línia de la Fundació Dalí, complint un dels principals objectius de la Fundació Gala-Salvador Dalí, la catalogació total de la producció daliniana, una tasca que porta a terme el Centre d’Estudis Dalinians.
Un dels models preferits del jove Dalí és la seva germana, Anna Maria. Ella mateixa ens explica: “Durant les hores que li servia de model jo no em cansava d’observar aquest paisatge que sempre més ha format part de mi mateixa. Mentre em pintava, era a prop d’una finestra, i per això els meus ulls tenien temps d’entretenir-se en els més petits detalls”.
Anna Maria Dalí se’ns presenta aquí en diversos retrats. Un d’ells, i fins avui inèdit, és el Retrat de la germana de l’artista pintat segurament en el mateix moment, l’any 1920, que Retrat del meu pare. En aquest darrer es pot veure una figura femenina que porta un bol de fruites a les mans, l’Anna Maria a l’edat de 12 anys, dada que ens permet situar aquest retrat, amb la vil•la de Cadaqués al fons, cap a l’any 1920. Dalí el pinta a la manera del seu Autoretrat amb coll rafaelesc, de tècnica marcadament impressionista, segurament en l’estudi que el seu pare va llogar al costat de la casa d’Es Llaner, on la família passava els estius i que va esdevenir la residència d’Anna Maria a la mort del seu pare. Acompanyant aquest retrat desconegut fins avui trobem les obres Retrat de la germana de l’artista, c. 1923; Retrat de la meva germana, 1925, pertanyents a la col•lecció de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i dos olis més que des de 1927 només s’havien pogut veure en reproduccions fotogràfiques en blanc i negre de l’època. Ens referim a Noia cosint, 1926 i Anna Maria, 1926.
Anna Maria (pintura sobre coure) i una de les altres pintures Panera del pa, presentada també en aquella mostra, van ser exposades el 1928 al Carnegie Institute de Pittsburg a la Twenty-Seventh International Exhibition of Paintings. La mateixa Anna Maria ens explica la rebuda que van tenir: “L’èxit d’aquesta exposició no solament fou de premsa i venda, sinó que el conjunt de l’obra exposada cridà l’atenció a l’estranger. Un delegat de l’Institut Carnegie vingué a Figueres per endur-se’n dos quadres a l’exposició de Pittsburg, quadres que obtingueren un èxit definitiu. La Panera del pa fou adquirida pel Museu d’Art Modern d’aquella ciutat i si no adquiriren el titulat Anna Maria fou perquè el pare, com que era un retrat meu, no volgué vendre’l”.
A més de les obres esmentades, l’exposició es completa amb les següents obres de la Fundació Dalí: dos estudis per a Noia cosint de 1926, el dibuix Anna Maria dormint, c. 1926 i Estudi per Anna Maria també de 1926. Gràcies a aquesta avinentesa, amb aquesta mostra es pretén retre homenatge a Anna Maria, la germana del pintor.
