Noia a la finestra. Prèstec temporal

S’exposa Noia a la finestra per celebrar els 40 anys del Teatre-Museu

Préstec temporal d'una de les obres més emblemàtiques de Salvador Dalí: Noia a la finestra, de 1925. La presta el Museu Reina Sofía de Madrid per 3 mesos en una acció d'intercanvi entre ambdues institucions. De la seva banda, la Fundació Dalí li presta un altre retrat d'Anna Maria, titulat Retrat de la meva germana, del mateix any.

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat a la Sala dels Dibuixos del Teatre-Museu Dalí de Figueres el préstec temporal d'una de les obres més emblemàtiques de Salvador Dalí: Noia a la finestra, de 1925. La presta el Museu Reina Sofía de Madrid per 3 mesos en una acció d'intercanvi entre ambdues institucions. De la seva banda, la Fundació Dalí li presta un altre retrat d'Anna Maria, titulat Retrat de la meva germana, del mateix any.

Amb motiu de la celebració del 40è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, la Fundació Dalí vol mostrar als seus visitants un dels olis més representatius de la primera època del pintor. Es tracta de Figura en una finestra, també conegut com Noia a la finestra. Veiem la germana del pintor, a qui Dalí retrata de forma habitual durant la dècada dels 20. Anna Maria és la model de l'artista fins al 1929, moment en què Dalí coneix Gala i la relació amb la germana pren un altre tomb. Aquí, la jove apareix d'esquena davant una finestra oberta de bat a bat tot observant el mar de Cadaqués, un paisatge que acompanya la família Dalí i la mateixa Anna Maria durant tota la seva vida.

Context d'execució de Noia a la finestra

És molt probable que el moment de creació se situï en un dels parèntesis de les vacances familiars que els Dalí feien a Cadaqués. Gràcies a l'amistat amb la família Pitxot, recordats com els primers turistes que fan temporada en aquest poble del Cap de Creus, els Dalí inicien aproximadament a partir del 1910 una dinàmica d'estiueigs a Cadaqués. L'enquadrament representat en aquest oli pot ser la vista des d'una de les finestres de la casa que la família té a la platja d'Es Llaner: en primer terme el mar i, a l'horitzó, la riba coneguda com a Avinguda Victor Rahola. Aquest paisatge concret és representat més vegades en l'obra de Dalí. És el que podem veure, per exemple, a Roques del Llaner de l'any 1926 (Núm. cat. 183), oli que ens permet identificar com a punt de partida d'aquesta obra la casa familiar d'Es Llaner.

Un altre element que ens indica que som a Cadaqués, concretament a Es Llaner, són les cases reflectides en el vidre de la finestra, les mateixes casetes blanques que encara avui podem identificar com a paisatge cadaquesenc. No oblidem que aquest és l'entorn que Dalí pinta amb insistència en els seus anys de formació. Durant els anys 10 i 20 repeteix temàtica paisatgística, i Es Llaner i Cadaqués apareixen com l'eix vertebrador de les teles: Platja des Llaner, c. 1916 (Núm. cat. 32), Paisatge de Cadaqués. Port Alguer, c. 1919 (Núm. cat. núm. 72), Cadaqués, c. 1919 (Núm. cat. 83) Port d'Alguer i Mont Paní des de l'Ajuntament, c. 1920 (Núm. cat. 44), La platja des Llaner, 1921 (Núm. cat. 114) o Port Alguer, c. 1923 (Núm. cat. 140).

És, doncs, aquest Cadaqués el que, de manera subtil, Dalí fa aparèixer juntament amb Anna Maria. Com acabem de dir, la dècada dels 20 són anys de formació i definició estilística de Dalí: experimenta amb diferents estils artístics i flirteja amb diversos moviments de l'època abans d'identificar-se amb el surrealisme. Tal vegada, podríem definir Noia a la finestra com a obra noucentista sigui pel fet de plasmar en pintura un moment tan quotidià com és el de contemplar el mar, com també pel tractament clàssic que dóna al cos d'Anna Maria i sobretot per la destresa ortodoxa de la pinzellada daliniana. Veiem com, a l'any 1925, Salvador Dalí ja es comunica amb un llenguatge propi i combina la pinzellada perfecta amb el domini de la composició de l'escena.

La primera vegada que s'exhibeix aquest quadre és a la primera exposició individual de Dalí que les Galeries Dalmau organitza del 14 al 28 de novembre de l'any 1925 juntament amb 17 pintures i 5 dibuixos. Segons podem llegir a la premsa de l'època, l'acte va ser molt celebrat i va gaudir d'un èxit rotund. Fins i tot, Dalí va ser homenatjat amb dos banquets, un a l'Hotel España de Barcelona el 21 de novembre i l'altre a l'Hotel Gifré de Figueres el 5 de desembre.

Aquestes i d'altres notícies de la premsa queden recollides en forma d'anotacions i retalls en un àlbum-dietari que el pare de l'artista, el notari Dalí, va omplint tot incorporant allò que fa referència a la trajectòria del seu fill com a jove artista. Un parell d'exemples provinents d'aquest recull són:

La Publicitat, a la secció Carnet de les Arts (Barcelona, 20/11/1925) C.C. ens informa que: "La tela Figura en una finestra, que és la que més sufragis ha conquerit, és el punt de màxim encert en la juxtaposició d'aquests dos elements. L'entonació grisa i blavosa de tot el quadro, la llum magníficament distribuïda que fa ressaltar amb una noblesa extraordinària la figura humana damunt l'atmosfera transparent del fons tot plegat dóna a aquesta obra simpàtica i penetrant una vaga ressonància elegíaca".

Segons La Veu de l'Empordà, en un article de J. Cusí sobre l'Exposició de pintures de Salvador Dalí. (Figueres, 12/12/1925): "Figura en una finestra, tot i conservant les mateixes qualitats de les altres teles, és més fresca, tendra de color i lluminosa. Un experimenta en contemplar aquesta pintura, una sensació de pau i benestar indefinibles. La llum juga en els plecs de la roba i en les aigües del mar d'una manera captivadora. En totes les teles d'En Dalí hi ha quelcom que atrau; ses pintures no són una senzilla combinació tècnica i encertada de colors; darrera de totes elles hi ha fixada l'emoció del pintor que les executa".

És evident que Dalí gaudeix d'un primer reconeixement important de la seva obra, i que tant l'exposició a les Galeries Dalmau com la seva obra Noia a la finestra, són àmpliament comentades i elogiades. El talent de Salvador Dalí ja és oficial.

Aquesta peça s'havia vist tan sols en una ocasió a Figueres, amb motiu de l'antològica de l'any 1983 que es va organitzar a Barcelona i Madrid, una part de la qual es va desplaçar fins al nostre museu.

La Fundació Dalí ha dissenyat un muntatge a la Sala dels Dibuixos expressament per aquest préstec temporal. La instal·lació ha estat dissenyada per Pep Canaleta i el grafisme, per Alex Gifreu. Es podrà veure durant tres mesos: des d'avui 25 de setembre fins al 31 de desembre i serà un dels atractius de l'obertura especial les nits del 28 i 29 de setembre, dins l'acte de commemoració dels 40 anys del Teatre-Museu Dalí.