-
Catàleg de l'exposició
Castell Gala Dalí de Púbol
La mostra consta de 77 peces: 74 revistes i diaris i 3 intervencions directes de Salvador Dalí sobre paper imprès. El tema és la col·laboració de Salvador Dalí en el món de les revistes i la premsa escrita, que és variada i extensa.
Dalí no es limita a escriure articles, sinó que també realitza cobertes, anuncis i il•lustra escrits tant seus com d’altres autors. I utilitza alhora la premsa com a suport, en forma de collage, de la seva obra, i com a font d’inspiració: una coberta, una imatge, un text apareguts a la premsa poden −i alguns són− éssers transformats en una altra imatge, en una altra lectura, i convertits en obra seva. Tota aquesta activitat el porta, en diferents moments de la seva carrera, a dissenyar pàgines i fins i tot una publicació sencera, el Dali News.
Amb la voluntat de reflectir aquesta intensa i vehement intervenció de Dalí en la premsa escrita, que també utilitza per consolidar la imatge de l’artista que ell mateix ha anat construint, presentem aquesta exposició seguint l’estructura de les revistes, començant per les cobertes, seguint per articles interiors, anuncis, i acabant amb el disseny total. S’ha estructurat, doncs, tant l’exposició com el catàleg, en una sèrie d’apartats, que donen una visió completa de la relació de Dalí amb les publicacions periòdiques:
- Cobertes dissenyades per Dalí
Cobertes d’obra reproduïda de Dalí
Cobertes Dalí-personatge - Articles il·lustrats
- Anuncis
- Cap al disseny total: Dali News i Vogué
- Intervencions en manuscrits i textos de revistes
- Collages
- Tires còmiques, on apareix Dalí i la seva obra.
Per acabar, les paraules del fotògraf Philippe Halsman sintetitzen aquesta presència: “Dalí és un surrealista. Això no obstant, la més surrealista de totes les seves creacions és ell mateix”. Aquest és l’esperit amb què s’ha d’entendre la seva intervenció en el món de les revistes sobretot en els anys 40. I la seva aparició a nombroses tires còmiques on Dalí i la seva obra, especialment els coneguts rellotges tous, són objecte de certa ironia, més o menys afable, resultat sempre d’una fama ja indiscutible.
