Any: 1929
Direcció: Luis Buñuel
Guió original: Luis Buñuel i Salvador Dalí
Producció: Luis Buñuel
Duració: 16 min.
Un Chien andalou és una de les pel·lícules fonamentals del surrealisme i del cinema del període d'avantguardes, resultat d'una íntima col·laboració entre Luis Buñuel i Salvador Dalí. Ambdós creadors treballen, durant el mes de gener de 1929, en la concepció del guió que titulen provisionalment Dangereux de se pencher au dedans. El rodatge es duu a terme a París al llarg de la primera quinzena del mes d'abril del mateix any.
En paraules de Dalí, Un Chien andalou, neix d'una col·laboració fraternal, d'una compenetració total entre ell i Buñuel. Segons el cineasta, el curtmetratge és la confluència entre dos somnis, el de Dalí - una mà plena de formigues - i el seu - un ganivet que talla un ull. El guió s'escriu en menys d'una setmana, seguint una senzilla norma adoptada de mutu acord: no acceptar cap imatge o idea susceptible de dur a l'espectador a una explicació racional, psicològica o cultural.
El resultat és un encadenament de seqüències oníriques que transgredeixen els esquemes narratius canònics. A cadascuna de les seqüències es recorre a un ús del temps no lineal, de forma que l'espectador és incapaç d'arribar a comprendre la trama sota un punt de vista convencional. La cèlebre escena on el jove talla l'ull de la dona amb una navalla, al mateix temps que un núvol molt fi travessa la circumferència de la lluna, es pot interpretar com una invitació a una nova manera de mirar el cine.