L'objecte surrealista més gran del món
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, s’erigeix sobre les restes de l'antic Teatre Municipal de Figueres i és considerat com la darrera gran obra de Salvador Dalí. Tot en ell va ser concebut i dissenyat per l'artista, per tal d'oferir al visitant una veritable experiència i endinsar-lo en el seu món captivador i únic.
La col·lecció del Teatre-Museu Dalí permet a l’espectador copsar la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989) a través del més ampli ventall d'obres. El recorregut per les sales permet copsar les seves primeres experiències artístiques, el surrealisme, la mística nuclear i la passió per la ciència fins arribar a les obres dels últims anys de la seva vida.
La visita al museu representa una experiència única per poder observar, viure i gaudir de l’obra i el pensament del geni. Tal com va explicar el mateix Dalí: “És evident que existeixen altres mons, això segur; però, com ja he dit moltes altres vegades, aquests altres mons estan en el nostre, resideixen a la terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme”.
Orígens i creació
L’embrió del projecte del Teatre-Museu sorgeix a principis dels anys seixanta. Ramon Guardiola, llavors alcalde de Figueres, sol·licita a Salvador Dalí la donació d’una obra per al Museu de l’Empordà. La resposta de Dalí no es fa esperar, a Figueres no només li regalarà una obra, sinó tot un museu:
“On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre és just davant de l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.”
El lloc on ha d’encabir-se el projecte dalinià, per exprés desig de l’artista, és l’antic Teatre Municipal de Figueres. L’edifici, destruït per un incendi a la fi de la guerra civil espanyola, havia quedat reduït a la seva estructura perifèrica. El sostre de la platea havia caigut, de les llotges només en van quedar els passadissos d'accés i de l'escenari, l'arc de la boca d'escena i els magatzems laterals. El vestíbul i el saló de descans van ser les úniques parts que van quedar, més o menys, senceres. L’artista es proposa aprofitar l’encant espectral que li ofereixen les ruïnes del vell teatre per acollir el futur museu.
A partir de la dècada dels setanta, Dalí es lliura al projecte museístic amb una dedicació absoluta, intervenint-hi i dissenyant-ne els detalls més mínims, fins a fer-lo realitat amb la inauguració oficial del Teatre-Museu Dalí, el 28 de setembre de 1974. Un dels elements més visibles del museu, l’estructura reticular transparent en forma de cúpula geodèsica que corona l’edifici, va ser encarregada per Salvador Dalí a l’arquitecte murcià Emilio Pérez Piñero (1935-1972). Avui aquesta cúpula s’ha convertit en l’emblema del Teatre-Museu i en tot un símbol per a la ciutat de Figueres.
El Museu Ara
Les diferents col·leccions de la Fundació Gala-Salvador Dalí inclouen tot tipus d’obres d’art: pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lació, holograma, estereoscòpia, fotografia, etc. D’aquestes, unes 1.500 s’exposen al Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Tres espais museístics ben diferenciats, proposen al visitant un recorregut lliure i personal per les sales del Teatre-Museu Dalí:
- El Teatre-Museu, pròpiament dit, format pel vell teatre municipal incendiat i convertit en Teatre-Museu a partir dels criteris i el disseny del propi Salvador Dalí. Aquest conjunt d’espais forma un únic objecte artístic on cada element és una part indestriable del tot.
- El grup de sales, resultat de les progressives ampliacions del Teatre-Museu, on la intervenció personal de Dalí és testimonial o inexistent. En aquestes sales s’hi exposen nombroses obres del llegat de l’artista, les obres i instal·lacions estereoscòpiques, els anamorfismes, així com les noves adquisicions realitzades per la Fundació.
- Les sales d’exposició Dalí·Joies, inaugurades l’any 2001, on es presenten les trenta-set joies d’or i pedres precioses de l’antiga col·lecció Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment, i els dissenys previs realitzats pel pintor.
El Teatre-Museu Dalí conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística del pintor empordanès, des de les seves primeres experiències artístiques—impressionisme, futurisme, cubisme, etc...—i les seves creacions surrealistes, fins a les creacions dels últims anys de la seva vida. Algunes de les obres més destacades que s’hi exposen són Autoretrat amb l’Humanité (1923), Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (1933), Autoretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’Amèrica-Els atletes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952), entre moltes d’altres.
També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista amb la finalitat expressa de ser exposades de forma permanent al museu, obres que van des de pintures i escultures fins a complexes instal·lacions monumentals. En aquest grup destaquen la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac plujós (podeu fer una visita virtual).
A banda de Salvador Dalí, hi trobem obres d’altres artistes a qui el pintor va convidar a exposar en el seu museu com Antoni Pitxot i Evarist Vallès, acompanyats d’altres que formen part de la col·lecció privada del pintor com ara El Greco, Marià Fortuny, Modest Urgell, Ernest Meissonier, Marcel Duchamp, Gerard Dou i Bouguereau. A més, a diversos espais del Teatre-Museu, podrem contemplar obres de John de Andrea, Wolf Vostell, Meifrén i Ernst Fuchs. D’ençà de la mort de Salvador Dalí, el 1989, també es pot visitar la cripta amb la seva tomba, situada al centre del museu; un espai que fou remodelat el 1997 per exposar-hi una col·lecció de joies d’or dissenyades per l’artista.
