La Fundació Gala-Salvador Dalí presenta al Teatre-Museu Dalí de Figueres l'exposició permanent DALÍ·JOIES, per a la qual l'arquitecte Òscar Tusquets ha remodelat completament un edifici annex al museu. Les dues plantes que acullen la col·lecció de joies tenen una entrada independent de la del museu, fet que permet la visita per separat. L'exposició inclou les trenta-nou joies d'or i pedres precioses de la col·lecció Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment i els vint-i-set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va executar per dissenyar les joies. El conjunt, que representa una extensa col·lecció d'obres realitzades per l'artista entre els anys 1941 i 1970, il·lustra perfectament les diverses etapes de la seva evolució artística.
L'any 1999, amb l'assessorament i la supervisió de l'Associació Espanyola de Gemmologia, la Fundació Dalí va comprar la col·lecció a una entitat japonesa per 900 milions de pessetes. Els experts d'aquesta Associació van catalogar cadascuna de les peces en col·laboració amb els tècnics del Departament de Conservació i del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació, a més de dissenyar-ne l'exposició permanent.
Cronologia
La història d'aquestes joies va començar el 1941. Les primeres 22 van ser adquirides pel milionari nord-americà Cummins Catherwood. Salvador Dalí dissenyava les peces sobre paper, amb tota mena de detalls i una gran precisió de formes, materials i colors, i la confecció es feia a Nova York, sota l'atenta supervisió de l'artista, als tallers de l'orfebre d'origen argentí Carlos Alemany. El 1958, les joies foren adquirides per The Owen Cheatham Foundation, una prestigiosa fundació nord-americana creada el 1934 que cedia la col·lecció de joies perquè diverses entitats benèfiques, educatives i culturals recaptessin fons amb l'exposició, i finalment van ser dipositades al Virginia Museum of Fine Arts de Richmond. La col·lecció de joies es va exposar temporalment al Teatre-Museu Dalí de Figueres durant els mesos d'agost i setembre de 1973, un any abans de la inauguració del Museu. L'any 1981 fou adquirida per un multimilionari saudita i, posteriorment, per tres entitats japoneses, la darrera de les quals és la que en va formalitzar la venda a la Fundació Dalí.
Totes les peces de la col·lecció són exemplars únics, i la combinació de materials, dimensions i formes concebuda per Salvador Dalí la converteixen en un conjunt irrepetible en el qual l'artista va saber plasmar amb una mestria excepcional la riquesa de la seva singular iconografia. Or, platí, pedres precioses (diamants, robins, maragdes, safirs, aiguamarines, topazis, etc.), perles, coralls i altres materials nobles es combinen per donar forma a cors, llavis, ulls, formes vegetals i animals, símbols religiosos i mitològics i formes antropomorfes.
La raó de ser
Seguint el model dels seus admirats mestres del Renaixement italià (Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Cellini, etc.), Salvador Dalí empra tots els llenguatges de la cultura moderna per desenvolupar el seu discurs artístic: pintura, dibuix, gravat, escultura, arquitectura, fotografia, teatre, cinema, literatura i també orfebreria. Amb aquesta tasca, que va portar a terme paral·lelament a la seva faceta més coneguda, la de pintor, Salvador Dalí va aprofundir una vegada més en la seva concepció global de l'art, entenent-lo com un llenguatge per al qual no hi ha límits i que s'ha de plasmar a través de qualsevol suport i tècnica d'expressió.
A més de concebre les formes de les joies, Salvador Dalí també va seleccionar personalment cadascun dels materials utilitzats, i ho va fer no només en funció dels colors o del valor, sinó també per la significació i les connotacions simbòliques atribuïdes a les pedres precioses i als metalls nobles. Algunes de les joies que integren aquesta col·lecció, com ara L'ull del temps (1949), El cor reial (1953) o L'elefant de l'espai (1961), han esdevingut obres emblemàtiques i són considerades tan excepcionals com algunes de les seves pintures.
Salvador Dalí sobre la col·lecció
«La meva col·lecció de joies, reunida per la Owen Cheatham, tindrà, ineluctablement, importància històrica.
A la història, demostraran que els objectes de bellesa pura, sense utilitat però executats meravellosament, foren valorats en una època en què l'èmfasi principal semblava que es basés en l'utilitari i el material. Alliberades del materialisme i amb un propòsit filantròpic, les joies de Dalí representen un nou Ambaixador d'Amèrica - Rússia, Europa i la resta del món; un símbol de la unitat cosmogònica del nostre segle.
Les peces enjoiades - ornaments, medalles, creus, objectes d'art - que es troben en aquest llibre no varen ser concebudes per romandre inerts en cambres cuirassades. Varen ser creades per complaure la vista, enlairar l'esperit, despertar la imaginació i expressar conviccions. Sense un públic, sense la presència d'espectadors, questes joies no complirien la funció per a la qual varen ser creades. L'espectador, llavors, es converteix en l'artista final. La seva vista, el seu cor, la seva ment -que es fusionen i capten amb major o menor enteniment la intenció del creador- els dóna vida».
Salvador Dalí, sobre el disseny i inspiració
«En les joies, així com en tota la meva activitat artística creo el que més estimo. En algunes d'elles es pot apreciar un sentit arquitectònic, com també s'esdevé en algunes de les meves pintures. Un cop més, la llei logarítmica es fa evident; novament la interrelació entre esperit i matèria, entre espai i temps».
Salvador Dalí, sobre la relació entre temps i espai
«El coneixement de la unió entre temps i espai va registrar-se a la meva consciència durant la infantesa. No obstant això, el meu invent del "rellotge tou" - primer en oli i, posteriorment, el 1950, en or i pedres precioses - va provocar divisió d'opinions: aprovació i comprensió, escepticisme i incredulitat.
Avui, a les escoles americanes, el meu "rellotge tou" s'exposa com una expressió profètica de la fluïdesa del temps...la indivisibilitat del temps i de l'espai. La velocitat dels viatges en l'època actual - els viatges de l'espai - confirma aquesta creença. El temps no és rígid, és fluid».
Salvador Dalí, sobre l'atribució de característiques humanes a éssers inanimats
«Els temes antropomòrfics apareixen i reapareixen a les meves joies. Veig la forma humana en els arbres, les fulles, els animals; el que és animal i vegetal en el que és humà. El meu art - en pintura, diamants, robins, perles, maragdes, or, crisopras - demostra com s'esdevé la metamorfosi; els éssers humans creen i canvien. Quan dormen es transformen totalment - en flors, plantes, arbres. La nova metamorfosi té lloc en el Cel. El cos es torna novament íntegre i ateny la perfecció».
Salvador Dalí, sobre la naturalesa frívola de determinades joies dissenyades per ell
«Il·lusori! Les joies Dalinianes són totalment serioses. Em complau que la meva joia de les arracades telefòniques provoqui un somriure. Un somriure és quelcom agradable. Però aquestes arracades, així com totes les meves joies, són serioses. Signifiquen l'orella, símbol d'harmonia i unitat. Connoten la velocitat dels mitjans de comunicació moderns; l'esperança i el perill d'un canvi instantani de pensament».
