El Castell Gala Dalí de Púbol, obert al públic des del 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala, i en una funció, un lloc adient per al descans i el refugi de la seva esposa. El pas del temps va determinar la transformació d'aquest espai, entre 1982 i 1984, en el darrer taller de Salvador Dalí i en el mausoleu per a la seva musa.
Documentat des del segle XI, l'estructura bàsica de l'actual edifici, de tres plantes i articulat al voltant d'un pati alt i estret, cal situar-la durant el període de màxima esplendor de la baronia de Púbol: la segona meitat del segle XIV i principi del XV.
Quan Dalí va comprar el Castell, el 1969, estava molt deteriorat, amb sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. Tot això atorgava al conjunt un aspecte romàntic que és el que els Dalí valoraren i intentaren mantenir en la restauració que van encomanar. Es va consolidar l'aspecte ruïnós exterior, sense amagar les cicatrius provocades pel pas del temps. Salvador Dalí va utilitzar de manera molt intel·ligent les parets i els sostres semiderruïts, creant espais insospitats i de dimensions molt contrastades; va concebre la decoració interior basant-se en representacions pictòriques als murs, falses arquitectures, barroquisme tèxtil, antiguitats, simbologia de caire romàntic,... El resultat és un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri, amb espais de gran bellesa, com ara l'antiga cuina convertida en cambra de bany o el Saló del Piano.
Dalí fa referència al Castell en la seva obra escrita. És interessant comprovar com a Confessions inconfessables (1973) el presenta com una continuació de Portlligat - precisament a través de la Sala Rodona o Oval, el lloc de Gala-, entès com un espai destinat a la seva dama i a un ideal amorós. Aquesta associació queda ben explicita al paràgraf següent:
«Tot celebra el culte de Gala, fins i tot l'habitació rodona, d'eco perfecte, que corona el conjunt de l'edificació i que és com una cúpula d'aquesta catedral Galàctica; i quan em passejo per aquesta casa, em miro i veig la meva concentricitat. M'agrada el seu rigor moresc. Em faltava oferir a Gala un estoig més solemnement digne del nostre amor. Per això li vaig regalar una mansió edificada sobre les restes d'un castell del segle XII, a la Bisbal, l'antic castell de Púbol, on ella regnava com a sobirana absoluta, fins al punt que jo no la visito si no és amb una invitació escrita de la seva mà. M'he acontentat a decorar els seus sostres perquè, en aixecar els ulls, sempre em trobi al seu cel».
El castell de Púbol és, doncs, un lloc molt significatiu en la creació daliniana: una continuació de Portlligat amb personalitat pròpia. És el regal de Dalí a Gala, la seva dama, a qui ret vassallatge i al qual no pot accedir sense permís escrit d'ella. En aquest sentit és il·lustratiu el text manuscrit per Dalí, « Le château de Gala, la Gala du château » (sic), en el llibre de Jean-Charles Pichon, L'homme et les dieux.
Així mateix, en un escrit autògraf, fa referència a Gala i al Castell :
«Et regalo un castell gòtic Gala.
Accepto amb una condició, que
només vinguis a visitar-me al Castell amb
invitació. Accepto, ja que accepto en
principi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l'amor cortès».
