L'actual Casa-museu de Portlligat va ser l'única casa estable de Salvador Dalí; el lloc on va viure i treballar habitualment fins que, al 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de Púbol.
Salvador Dalí va instal·lar-se el 1930 en una petita barraca de pescadors a Portlligat, atret pel paisatge, la llum i l'aïllament del lloc. A partir d'aquesta construcció inicial, durant 40 anys va anar creant casa seva. Tal com la definia ell mateix, era "com una veritable estructura biològica [...]. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra."
La forma resultant és l'estructura laberíntica actual que, a partir d'un punt d'origen, el Rebedor de l'Ós, es dispersa i es cargola en una successió d'espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida. Aquests espais, farcits d'infinitat d'objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A més, totes les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l'obra de Dalí: la badia de Portlligat.
A propòsit de la seva residència habitual, Salvador Dalí afirmava: "Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per al meu treball. Tot es conjura per tal que així sigui: el temps discorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és un cas planetari únic".
Els orígens de la casa i el seu creixement arquitectònic
L'any 1930 Dalí busca un habitatge propi i s'instal·la a Portlligat, a la barraca de pescadors que li ven Lídia Noguer. La casa és, en realitat, una cabana amb el sostre deteriorat, on els fills de la Lídia guarden els ormeigs de pesca. Per adquirir l'habitatge de Portlligat Dalí va utilitzar els 20.000 francs francesos que el vescomte de Noailles, com a mecenes, va decidir avançar-li a canvi d'una pintura que serà, finalment, La vellesa de Guillem Tell. Dalí narra les dificultats per arribar fins a Portlligat des de París en la seva autobiografia La Vida Secreta de Salvador Dalí on parla també del projecte de la casa: "la nostra caseta s'havia de compondre d'una peça d'uns quatre metres quadrats que havia de servir de menjador, dormitori, taller i vestíbul. Es pujaven uns esglaons i, en un replà, s'obrien tres portes que comunicaven amb una dutxa, un wàter i una cuina d'unes dimensions ben justetes per a poder-s'hi bellugar. Desitjava que fos ben petita, ̶̶ com més petita més intrauterina ̶̶ ".
El 1932, Dalí arregla la segona barraca que havia comprat pocs mesos després. Aquesta primera cèl·lula de la casa serveix alhora d'entrada, menjador, sala d'estar, taller i dormitori. Uns esglaons porten a una cuina de dimensions reduïdes i a un petit bany. El 1932, la casa consta de les dues barraques i un petit annex, que correspon a l'actual repartidor. A l'oliverar, hi construeix dues fileres de petites columnes cilíndriques i les baranes de rajols que consoliden alguns bancals.
L'any 1935, els Dalí, amb la intenció d'ampliar la casa, contacten amb el constructor Emili Puignau que, a partir d'aquest moment, serà l'executor de les obres. Ell serà l'encarregat de construir els dos cossos d'edifici que corresponen al taller ̶̶ actualment la Sala Groga ̶̶ , i al Dormitori - ara la Sala dels Ocells ̶̶ , que s'acaben l'estiu de l'any següent.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Dalí i Gala es traslladen a viure als Estats Units i no tornen a Portlligat fins a la fi del 1948. Aquell any, els Dalí compren una nova barraca, també d'uns vint-i-dos metres quadrats que, el 1949, es converteix en la Biblioteca i la Sala d'Estar actuals, a més d'una extensió de terreny que correspon a part de l'Oliverar. La primavera de 1949 la casa ja és a punt per a ser habitada. Gala s'ocupa de la decoració de la casa i compra nombrosos mobles a diferents antiquaris d'Olot i la Bisbal.
A partir de 1949 l'habitatge creix d'acord amb les necessitats de Dalí. Tres barraques més s'incorporen al conjunt ja existent. Es construeix el Taller nou, l'actual i definitiu, que s'acaba a la primavera de 1950. El 1951, amb la cuina gairebé acabada, es comença el Dormitori sobre la Biblioteca, i el 1952, les altres àrees de servei. El 1954 s'acaba la construcció del Colomar i l'any següent compren la "Barraca del Rellotge", que es conserva tal com era fins a l'actual remodelació per convertir-la en la Consigna de la Casa-Museu.
Pel que fa a la "Via Làctia", al Diari d'un Geni ja hi trobem una primera referència, que correspon a l'any 1956 i, al 1958, dos anys després, l'any de l'execució, Dalí en torna a parlar: es tracta d'un camí blanc de calç paral·lel al mar, el començament del qual ve assenyalat per un magraner. El pati i la muralla que el tanquen -amb la idea de convertir aquest espai en un recinte inaccessible- es construeixen cap al 1960. A l'estiu de 1961 s'acaba la Sala Oval, gairebé semiesfèrica, basada en un disseny que l'artista havia fet el 1957 per a una sala de festes a Acapulco; el 1963, el Menjador d'Estiu; i la Piscina, que es projecta el 1969, s'acaba a l'estiu de 1971, si bé Dalí hi anirà treballant i canviant-ne determinats aspectes. L'època de màxim esplendor d'aquest àmbit singular, que esdevindrà el centre de la vida social dels Dalí, serà de l'any 1972 al 1974.
La casa-museu ara
A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i Sales de la 7 a la 12; l'Estudi, Sales 5 i 6, amb multitud d'objectes relacionats amb l'activitat artística; i els espais exteriors, Sala 13 i Patis 14 i 15, especialment pensats per a la vida pública.
Des del 4 d'agost de 2009 es pot visitar un altre espai situat a la zona de l'Olivar, aquesta construcció circular era utilitzada per l'artista com a taller addicional, especialment per a realitzar-hi escultures i també performances. Les claraboies de vidre li permetien a Dalí pintar els peus. En són un exemple els que apareixen al Palau del Vent (la Sala Noble del Teatre-Museu de Figueres). A la part exterior de la torreta va encastar-hi uns recipients de terrissa amb forats per tal que xiulessin quan bufava la tramuntana. A l'interior s'hi pot apreciar un piano que Dalí havia utilitzat en algunes accions artístiques, i s'hi han instal·lat dos projectors que mostren simultàniament audiovisuals de l'artista: reportatges dels anys 60 i 70 amb Dalí i la casa de Portlligat com a protagonistes.
