Montse Aguer, Directora dels Museus Dalí
Els tres espais dalinians, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol, que conformen el triangle dalinià, ens proposen un recorregut per la vida i l'obra de Salvador Dalí, un recorregut que presentem en tres documentals, on el relat és protagonitzat pel mateix Dalí i molta documentació i informació poc coneguda o fins i tot inèdita.
Amb el documental sobre la casa de Portlligat, segona part de la trilogia*, volem donar a conèixer l'única casa i taller que mai va tenir Salvador Dalí. Una casa-taller que és refugi de l'artista i de Gala, que es troba immersa en l'únic paisatge on té raó de ser: el de Portlligat, Cadaqués i Cap de Creus. Un paisatge que condiciona i estimula el pintor, fins i tot m'atreviria a dir que li dóna identitat. Dalí s'hi identifica totalment.
La casa, que tota ella és taller, és clau per entendre la cosmogonia daliniana. És el lloc on experimentar però també el lloc sagrat on practicar diàriament, obsessivament, la cerimònia de l'art. L'art, l'opció vital de Dalí, la seva passió.
*El primer documental, produït el 2015, es titula Dalí, la darrera gran obra
David Pujol, director i guionista
L'univers dalinià representa un gran repte, i en aquest documental a més s'hi ha afegit el repte de plasmar un paisatge, un paisatge agrest i canviant, un paisatge amb gran personalitat, que no es deixa captar fàcilment, però era important fer-ho. Montse Aguer ja em va deixar molt clara, mentre redactàvem el guió, la importància de la mímesi entre el paisatge de Cap de Creus i l´univers de Salvador Dalí, però no només en termes artístics sinó també en termes místics perquè és ben sabut que el refugi vital i espiritual de Dalí va ser sempre aquest racó de món.
Volia mostrar Dalí al seu taller. El pintor al seu sancta sanctorum. L'home al seu hàbitat. I Gala. I una biografia, plena, com totes, de matisos i ruptures. Des de ruptures familiars fins a ruptures tan cruentes com les guerres. Volia plasmar la basculació constant entre quotidianitat i exili, entre interior i exterior, entre intimitat i extraversió.
Quan visites la casa hi ha un sentiment estrany que és present tota l'estona: Dalí encara hi viu, t ´acompanya a través del taller, dels patis, dels jardins, dels passadissos estrets que envolten la casa...notes la presència de Dalí perquè les seves idees són poderoses, màgiques. He volgut transmetre en el documental aquesta presència, barrejant materials d´arxiu del mateix Dalí deambulant per la casa mesclades amb les nostres imatges per crear una sensació gairebé esotèrica, perquè veritablement l´espectador entengui que si algun dia decideix visitar l´única casa que Salvador Dalí va tenir mai en propietat, serà ell mateix qui els rebrà i els farà d´amfitrió.
