Al taller de Dalí

Irene Civil Plans - Cap de conservació i restauració

Sobre el mètode de treball en L'ascensió de santa Cecília

La gran quantitat de fotografies que mostren els diversos tallers que Salvador Dalí va tenir al llarg de la seva trajectòria creativa, conservades a l'arxiu fotogràfic del Centre d'Estudis Dalinians, ens permeten endinsar-nos en alguns dels secrets de taller de l'artista. Si observem les fotografies dels anys 40 fetes als seus estudis de la península de Monterey, a Califòrnia (il. 2, 3), o les dels anys 50 a Portlligat -el seu taller per antonomàsia-(il. 4, 5, 6), de seguida percebem l'entorn petit i febril en què treballa Dalí.

El cavallet de l'artista està envoltat de tauletes cobertes de tota mena d'estris, com ara tubs de pintura, espàtules i pinzells, potets d'olis i vernissos. Veiem que l'artista treballa alhora en diverses pintures, que reposen en cavallets o estan recolzades als mobles, entre el focus de llum i multitud d'objectes que Dalí acumula i pinta. També hi ha diversos dibuixos preparatoris i fotografies inspiradores enganxades a la paret o al mateix cavallet; n'és un exemple la presència persistent de làmines que reprodueixen pintures de Rafael Sanzio, com la Mare de Déu de la cadernera (il. 2, 3, 13), la Madonna Sixtina (il. 4, 5, 12) o la Deposizione Borghese. A més d'això, els diversos llibres oberts per pàgines il·lustrades ens mostren de quina manera les imatges representen un element destacat en el procés creatiu i de treball de l'artista.

Actualment, la majoria d'aquests llibres es conserven al Centre d'Estudis Dalinians, així com la resta de la biblioteca i l'arxiu personal de Dalí. En concret, s'hi preserven una sèrie de magnífics volums sobre l'obra de Rafael (il. 7, 9,10), els fulls dels quals denoten que han estat molt consultats i treballats pel pintor. No és rar trobar pàgines senceres arrencades, tacades amb pintura, o imatges retallades, dibuixades amb quadrícules (il. 8), i inclús algun esbós amb llapis de tipus rafaelesc fet pel mateix Dalí (il. 11). L'artista renaixentista és un dels màxims referents de Dalí al llarg de la seva carrera artística. En el cas de L'ascensió de santa Cecília^[1], oli que presentem en l'exposició "Dalí-Rafael", Dalí es va inspirar en la pintura de Rafael Santa Caterina d'Alexandria (il. 14). A més, veiem que des de l'època surrealista Dalí fa ús d'imatges diverses i fotografies no només com a font d'inspiració, sinó també per incorporar aquestes imatges, de procedència diversa, en les composicions dels seus olis. Es tracta d'il·lustracions o làmines de llibres (il. 12, 13, 16), com hem dit, de revistes, o de fotografies directes dels seus models, com ara Gala, realitzades al seu taller per fotògrafs col·laboradors. Aquest conjunt d'imatges representa un material preparatori essencial per entendre un dels mètodes de treball i de creació pictòrica més utilitzats per l'artista des dels anys 30.

El procés de treball

Per tant, el pintor català utilitza la figura de santa Caterina (il. 15, 16) com a material de taller en el procés tècnic de la realització de la seva obra. Una vegada que Dalí té la imatge que li interessa incloure en la seva composició pictòrica -en aquest cas la làmina de l'oli de Rafael-, la copia, la calca i la transfereix a la tela. Però, com ho fa, quin és el procés de treball? Aquí, d'entre els diferents sistemes tradicionals de traspàs d'imatges a la tela, Dalí va utilitzar el mètode de la quadrícula (il. 18, 19). El procediment consisteix a dibuixar una quadrícula sobre la imatge de la santa representada en la làmina, cosa que facilita la tasca d'ampliar o disminuir les dimensions de la figura a l'hora de copiar-la amb llapis sobre un paper de calcar. A continuació, aquest dibuix es transfereix a la tela a través del full transparent (il. 20).

S'exposen per primera vegada diversos materials preparatoris que Dalí va utilitzar per a L'ascensió de santa Cecília conservats a la Fundació Gala Salvador Dalí. Entre d'altres, hi ha la il·lustració en blanc i negre de Santa Caterina d'Alexandria extreta d'una revista, que presenta el rostre reticulat amb llapis (il. 15, 18), o la làmina en color de la mateixa obra de Rafael, amb una quadrícula amb llapis de la zona de la cara, que presenta estrips i un tros de cinta de pintor enganxada a la franja superior, probablement per subjectar el paper de calcar al damunt (il. 16, 19). D'altra banda, a la Fundació també es conserva el dibuix amb llapis del rostre de santa Cecília sobre una làmina plàstica (il. 20). La quadrícula i les dimensions superiors ens indiquen que el pintor va utilitzar posteriorment aquest dibuix reticulat per a la seva pintura Explosió de fe mística en el centre d'una catedral, de c.1974^[2], una mostra més de la reutilització constant i recurrent d'imatges en les seves obres. Veiem com Dalí té un excel·lent domini dels recursos tècnics, i hi juga.

Des dels anys 40, Dalí es proclama seguidor de la tradició clàssica renaixentista i s'interessa profundament per la tècnica, fins al punt d'escriure un manual per als futurs aprenents de pintor, 50 secrets màgics per pintar (il. 22), en el qual explica fil per randa el seu mètode de treball, entre altres secrets tècnics. Però la incansable activitat creativa de Dalí va més enllà dels recursos tècnics^[3]. Tant és que les figures i els elements de les seves pintures siguin copiats o no. De fet, segons el pintor, Rafael ja copiava de Perugino^[4]. Els recursos tècnics serveixen a Dalí per assolir el seu objectiu final, que passa per la integració de diverses imatges en les seves singulars composicions elaborades segons la cosmogonia pròpia del moment, que en aquest cas és l'etapa mística nuclear. És així com en la pintura de Salvador Dalí la imatge de santa Cecília es presenta desintegrada i flotant (il. 21).

1. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. 706.
2. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. 752.
3. 
   Salvador Dalí, Fifty Secrets of Magic Craftsmanship, Dial Press, Nova York, 1948.
4. 
   Alain Bosquet, Conversaciones con Salvador Dalí, 1966, en Obra completa, vol. VII, Entrevistas, Destino - Fundació Gala-Salvador Dalí - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, Barcelona-Figueres-Madrid, 2006, p. 1074